Exposició temporal de carbasses al Jardí Botànic Marimurtra

El Jardí Botànic Marimurtra acaba d’inaugurar una exposició temporal de carbasses que podreu trobar a l’entrada del jardí. Aquesta exposició mostra els fruits de dos gèneres de carbasseres, sis espècies i set varietats diferents, un total de 10 carbasses de mides, formes, textures i colors ben diferents.

Del gènere Cucurbita trobareu la carbassa de pipes (C. pepo), carbassa del bon bust i carbassa de torrar (C. maxima), carbassa de Guernica, carbassa del violí i carbassa cacauet (C. moschata) i la carbassa cabell d’àngel (C. ficifolia). Del gènere Lagenaria trobareu la carbassa “del garrot d’Hèracles” i la carbassa del pelegrí (L. siceraria) i la carbassa serp de Sicília (L. longissima).

Les carbasseres formen part de la família Cucurbitaceae, aquesta família engloba un centenar de gèneres i unes 850 espècies descrites. D’aquesta família, més enllà de les carbasses també obtenim altres fruits com la síndria (gènere Citrullus), el carbassó (també del gènere Cucurbita), el cogombre i els melons (gènere Cucumis) o la carbassa d’esponja (gènere Luffa), carbassa que cultivem per extreure’n la fibra del seu interior i fer-ne esponges de bany. Altres espècies no cultivades de la mateixa família que podem trobar a la península seria la carbassina o briònia (Bryonia dioica) i el cogombre amarg o escarritxagossos (Ecbalium elaterium).

Les carbasseres són plantes que han estat molt cultivades i de les quals se n’aprofita el fruit per menjar. Antigament, també es deixaven assecar els fruits d’algunes espècies perquè un cop secs, les carbasses es tornen buides per dins i s’empraven com a recipient per poder guardar-hi líquids, d’aquí diferents varietats com la carbassa de pelegrí o la carbassa de vi que eren usades com a cantimplora.

L’exposició temporal de carbasses la componen fruits cultivats al propi jardí botànic i d’altres que ens ha facilitat la cooperativa Les Refardes, amb carbasses cultivades a les finques de Sant Benet de Bages, Datzira a Castellcir, Puig de la Balma a Mura, l’Hort d’en Pau a Alella i en especial també voldríem agrair a la Maria Riera del Mas Roig a Palafolls.