La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una espècie de lepidòpter (papallona nocturna o arna) autòctona de Catalunya. És una espècie molt coneguda per les seves problemàtiques associades, afectant principalment coníferes, com els pins, no obstant això, també pot arribar a afectar els animals, éssers humans inclosos.
Aquesta espècie presenta un cicle de vida holometàbol. Això vol dir que consta de diferents estadis durant el seu cicle vital (ou, larva, crisàlide o pupa i adult o imago). A més, en aquest cicle es dona una metamorfosi, és a dir, un canvi total de l’aparença de l’individu juvenil (larva) a l’adult.
La fase larvària (eruga) té un cos llarg i segmentat, amb una longitud que pot arribar fins als 4-5 cm. Presenta un patró de colors marró fosc o negre a la part superior i franges de color taronja o groguenc amb zones blanquinoses que recorren longitudinalment el cos. Cada segment presenta una distribució de pèls característica. Aquests pèls són llargs, densos i serveixen com a mecanisme de defensa. En canvi, la fase adulta (papallona nocturna) presenta dos parells d’ales; les anteriors són de color gris amb nervadures fosques que formen tres franges transversals, mentre que les posteriors són blanques amb les vores grises. El tòrax està recobert de pèls grisencs i l’abdomen és cilíndric, gruixut i recobert d’escames daurades. En conjunt mesura uns 45 mm. Els mascles són lleugerament diferents de les femelles per poder identificar-se i aparellar-se (dimorfisme sexual).
L’inici del cicle parteix amb la posta dels ous, normalment durant l’estiu. La femella adulta posa entre 70 i 300 ous, de forma cilíndrica, al voltant d’un parell de fulles de pi (acícules). Un cop han passat entre 20-40 dies (tardor), es dona l’eclosió: de cada ou surt una larva que, immediatament, comença a alimentar-se de les fulles del pi. A mesura que va menjant, va creixent i ho fa a través de cinc estadis larvaris (on es donen cinc canvis de muda, on va augmentant cada cop la seva mida). Durant aquesta fase, les larves treballen en grup (comportament gregari) per construir un niu d’aspecte de bossa sedosa sobre una branca de l’arbre. Això ho fan per a sobreviure les dures i fredes condicions de l’hivern. Un cop han arribat a la maduresa necessària, totes juntes abandonen el niu i descendeixen pel tronc de l’arbre formant la característica “processió”, caminant l’una rere l’altra. El primer individu, que és el líder de la processió, és una femella que s’encarrega de buscar un espai amb la temperatura òptima on enterrar-se. La processió és una estratègia que fan servir per a protegir-se les unes amb les altres i no ser depredades tan fàcilment pels depredadors que se les mengen, com aus, rèptils o amfibis. Un cop troben el lloc més idoni, s’enterren per a donar pas al següent estadi, la pupa o crisàlide, on acaben de desenvolupar-se en un estat de semilatència fins a arribar a la seva fase adulta o imago. Abans d’emergir, és a dir, sortir de la pupa, poden romandre en diapausa (sense activitat biològica) d’un a tres anys esperant a les condicions meteorològiques adequades per viure i reproduir-se en la seva fase adulta. Finalment, la fase adulta es dona a la primavera i presenta una vida curta, ja que el seu únic objectiu és reproduir-se.
La temperatura té un gran efecte sobre el cicle biològic d’aquesta espècie. Quan es donen temperatures superiors a 30 °C desapareix el comportament gregari que les erugues presenten i abandonen les colònies. A més, si s’arriba als 32 °C, es produeix la mort de les larves. Per altra banda, amb temperatures inferiors a 10 °C, s’atura l’activitat de la colònia.
A causa del canvi global i l’augment de les temperatures, l’espècie està aconseguint expandir-se a altres regions de latituds més fredes, on abans no podria, per tant, les seves poblacions s’estan veient en augment i en algunes zones, tot i tractar-se d’una espècie autòctona, esdevé plaga.
Hi ha diferents problemàtiques associades amb la processionària del pi. Per una banda, la més directa recau sobre els arbres que poden patir una defoliació severa (majoritàriament pins, però també altres coníferes, com cedres i avets). La pèrdua de fulles disminueix la capacitat fotosintètica dels arbres i, doncs, es veu afectada la seva capacitat d’obtenir nutrients. Per tant, això comporta un deteriorament i afebliment dels arbres, esdevenint més vulnerables a altres plagues o malalties. Per l’altra, existeix una problemàtica indirecta que afecta els animals i éssers humans, ja que les erugues presenten pèls urticants per a protegir-se dels seus depredadors. Aquests pèls contenen una toxina anomenada thaumatopina, la qual causa irritació a la pell i les mucoses de qui la toqui. A més, aquests pèls es troben especialment a la part superior del cos, podent desprendre’s a l’aire, augmentant, així, el risc de contacte.
Per a combatre aquesta espècie hi ha diversos mètodes de control. Existeixen pesticides químics de síntesi molt potents, però que, tot i ser molt eficients, malmeten greument el medi ambient. Per tant, recentment s’estan prohibint i, a part, no es contemplen com a eina de control al Jardí, ja que no s’alineen amb els valors de Marimurtra; des de fa més de set anys al Jardí Botànic Marimurtra no es fan servir productes químics de síntesi per a tractar les plagues ni les plantes. Per tant, els principals mètodes de control que s’apliquen al Jardí són: 1) El foment de la biodiversitat de l’entorn, atraient els depredadors naturals de l’espècie, com ocells o paràsits d’insectes (control biològic), per tal d’establir un correcte equilibri a l’ecosistema. En aquest cas, s’ha instal·lat caixes niu en pins i menjadores i abeuradors en zones properes, així com diversos hotels d’insectes, i 2) L’ús de trampes i barreres físiques que capturen als adults o impedeixen el desplaçament de les erugues. La trampa aplicada al Jardí s’anomena “collar d’Écopiège”, és una trampa que captura les erugues en el moment que descendeixen per l’arbre fent la processió. És de seguretat fiable tant pels humans com els animals, a més d’actuar en el moment crític on el risc d’urticària és més elevat. Es pot veure fàcilment, i és important que els visitants del Jardí no la manipulin, ja que pot ser perillós. És per això que també s’han col·locat uns cartells informatius per evitar-ne accidents.
