The plant of the month

Planta del mes | Jardí Botanic Marimurtra

Nom científic: Encephalartos ferox
Família: Zamiaceae
Origen: Sud d’Àfrica
Mes de floració: Octubre
Descripció: Les cicadals són plantes primitives amb un aspecte semblanta les palmeres.
Són gimnospermes (llavors nues) i és en els cons on es produeixen els òrgans reproductors. Se solen denominar fòssils vivents ja que gairebé no han canviat des del període del Carbonífer.
Aquestes plantes van conviure amb els dinosaures i formaven part de la dieta dels diplodocus, juntament amb les falgueres i les coníferes. Moltes espècies de cicadals estan molt amenaçades per la destrucció dels seus hàbitats i xarxes de comerç il·legal. Les tiges d’aquesta espècie són subterrànies i les fulles arquejades d’1-2 metres de llarg amb nombrosos folíols lobulats per unes dents amples. Aquest exemplar forma part d’una col·lecció de prop de 100 espècies de cicadals que es conserven a Marimurtra.
Després d’uns anys de la seva plantació es considera que s’ha adaptat molt favorablement i aquest any ens deleita amb la formació de tres preciosos cons femenins d’un color taronja espectacular.

Nom científic: Magnolia grandiflora
Família: Magnoliaceae
Origen: Nord d’Amèrica
Mes de floració: Setembre
Descripció: La magnòlia és un arbre alt, perenne, de creixement lent i de capçada frondosa. Les fulles són grans i dures en forma de cor. Les flors són espectaculars (25 cms de diàmetre) i molt aromàtiques. Fa un fruit semblant a una pinya de pi i expulsa llavors d’un color vermell llampant del seu interior. Es creu que l’almirall francès Roland-Michel Barrin del regnat de Lluís XV va introduir la magnòlia a França l’any 1739.
L’exemplar que trobareu a Marimurtra està situat a la pèrgola i tot i que es desconeix l’any de la seva plantació, es creu que té més de cent anys per la seva envergadura. És considerat arbre fundador del Jardí Botànic en ser un dels primers arbres que es va plantar a Marimurtra.

  • Nom científic: Nelumbo nucifera
  • Família: Nelumbonaceae
  • Origen: Índia
  • Mes de floració: Agost
  • Descripció: El lotus sagrat o de l’Índia és una planta herbàcia aquàtica amb flors efímeres molt vistoses. Creix en estanys poc profunds, rius de corrent suau i aiguamolls. Sovint es confonen amb els nenúfars, però tenen estructures molt diferents. Els nenúfars queden surant a la superfície de l’aigua i els lotus tenen les fulles amb un pecíol llarg i robust que es pot elevar més d’1 metre per sobre de l’aigua. Aquestes plantes es troben fermament amarrades al fang del fons i poden ocupar grans extensions. Tenen unes fulles flotants molt grans i hidròfobes (impermeables) i les flors, que tenen un rang de colors de rosa viu a blanc, són molt oloroses i surten a l’estiu. El fruit del lotus recorda la carxofa d’una regadora i conté de 15 a 20 llavors. Aquestes llavors, un cop assecades poden mantenir-se viables durant molt de temps (més de 1000 anys). Trobareu exemplars de lotus sagrat esplendorosament florits a diversos estanys del jardí.

  • Nom científic: Dorstenia foetida
  • Família: Moraceae
  • Origen: Est d’Àfrica i Arabia
  • Mes de floració: Juliol
  • Descripció: És una planta suculenta de creixement lent que recorda a una petita palmera. Les flors són molt característiques ja que tenen aspecte d’estrella. És una espècie amb molta varietat de caràcters morfològics, sobretot en referència a la forma i la mida de les fulles, la longitud dels pecíols i estípules. La tija és cònica i gruixuda i pot estar ramificada. A mesura que va creixient, van apareixent les cicatrius d’antics pecíols, inflorescències i estípules. Les beines de les llavors estan enfonsades i s’obren explosivament quan maduren fent que la llavor voli una distància considerable.

  • Nom científic:Puya alpestris
  • Família: Bromeliaceae
  • Origen: Xile
  • Mes de floració: Maig
  • Descripció: La Puya alpestris és una bromeliàcia i la seva inflorescència conté moltes flors de color blau verdós. El nèctar que contenen les seves flors atrau les aus, especialment els colibrís, que són abundants en el seu hàbitat natural. A Marimurtra s’ha observat que la pol·linitzen les abelles. És una espècie monocàrpica (mor després de la floració) i de creixement lent. La planta triga uns 6-8 anys en ser adulta i iniciar les floracions, que esdevenen anuals a partir d’aquell moment. L’exemplar que trobareu a Marimurtra fa 3 anys que floreix i té aproximadament 12 anys. Des del mirador de la pèrgola podreu observar aquesta floració tant espectacular.

  • Nom científic:Wisteria floribunda
  • Nom comú:Glicina japonesa
  • Família:Fabaceae
  • Origen: Japó
  • Mes de floració: Abril
  • Descripció: La glicina japonesa és una planta enfiladissa nativa del Japó. Les tiges són llenyoses i es cargolen vigorosament per les estructures podent créixer fins a 30 metres. Fa fulles compostes, de color verd fosc, pinnades i una gran quantitat de flors de color blanc, violeta o blau en disposició de raïm que poden fer fins a 50 cm de llargària. Trobareu un esplèndid exemplar a l’entrada del Marimurtra i comprovareu en primera persona la fragància que despren, molt agradable i similar a la del raïm.

  • Nom científic: Quercus ithaburensis subsp. macrolepis
  • Nom comú: Roure de Valònia
  • Família: Fagaceae
  • Origen: Est de la Mediterrània i Balcans
  • Mes de floració: Abril
  • Descripció: El roure de Valònia és una espècie de roure de la Mediterrània oriental que es caracteritza per tenir els brots envoltats de pèls suaus, amb pèls als lòbuls de la fulla. El fruit són glans grosses de 4 cm de llargària 2 d’ample, maduren durant el segon any i estan envoltades per una cúpula semiesfèrica escamada. Les flors presenten monoècia (del grec “una sola casa”), els òrgans reproductius masulins i femenins es troben en llocs separats però a la mateixa branca. Trobareu un exemplar d’aquesta espècie en plena floració aquest mes d’abril a Marimurtra.

  • Nom científic: Templetonia retusa
  • Nom comú: Templetònia d’Austràlia
  • Família: Fabaceae
  • Origen: Sud i sud-oest d’Austràlia
  • Mes de floració: Maig
  • Descripció: La templetònia d’Austràlia, anomenada vulgarment “llengües de gallina”,v”arbust de corall” o “arbust de flames”, és un arbust molt ramificat que pot arribar als 2 m d’alçada. Les flors són d’un vermell vistós molt atractives per als ocells i insectes mel·lífers. Les fulles són de color verd blavós i de punta contundent. Creix de manera natural a boscos litorals, penya-segats i altiplans sobre pedra calcària. És una espècie flexible en els seus requeriments, viu bé en zones seques però també tolera condicions humides. El gènere Templetonia va ser descrit per Robert Brown, i el va anomenar així en honor al naturalista i botànic irlandès John Templeton (1766-1825). Aquest mes, a Marimurtra, hi trobareu uns majestuosos exemplars en floració.

  • Nom científic: Viburnum tinus
  • Nom comú: Marfull
  • Família: Viburnaceae
  • Origen: Mediterrania
  • Mes de floració: Febrer
  • Descripció: El marfull és un arbust mediterrani característic de l’alzinar litoral. És una planta perenneque pot arribar als 3 metres d’alçada. Les fulles són amples, de forma ovalada i coriàcies amb pecíol curt i de color verd intens. Les flors són petites, blanques o lleugerament rosades i formen corimbes (totes les flors al mateix pla, formant una mena de ram). A Catalunya es troba a les zones marítimes plujoses, a alzinars termòfils i a les màquies. És molt emprada com a planta ornamental i es considera un arbust mel·lífer, ja que les seves flors són força apreciades per les abelles. Aquest mes la trobareu florida a diversos punts de Marimurtra.

  • Nom científic: Aloe ferox
  • Nom comú: Àloe del cap
  • Família: Asphodelaceae
  • Origen: Sud-Àfrica
  • Mes de floració: Gener
  • Descripció: L’àloe del Cap és una planta suculenta arborescent amb tronc de fins a 2 m dos metres d’alçada. A l’extrem d’aquest hi ha rosetes de fulles, aquestes són grosses, carnoses i amb les vores espinoses. Les inflorescències surten del centre de les rosetes, són grosses, ramificades, formades per raïms densos de flors vermelles. Com en altres espècies del gènere, de les fulles se n’extreu l’acíbar, una substància amb propietats estimulants de la zona intestinal, laxant i purgant. El gel d’aquesta substància, també té propietats cicatritzants i hidratants degut al seu alt contingut en aigua.

La planta del mes desembre Marimurtra

  • Nom científic: Hakea laurina
  • Nom comú: Coixinet de les agulles
  • Família: Proteaceae
  • Origen: Austràlia
  • Mes de floració: Desembre
  • Descripció: La Hakea laurina és una de les plantes endèmiques del sud-oest d’Austràlia més admirades. És arbustiva, d’uns 6 metres d’alçada, de creixement ràpid i capçada compacta i arrodonida. Les fulles poden fer fins a 15 cm i el fruit és llenyós i dur. Les flors semblen coixinets d’agulles, motiu pel qual rep aquest nom comú. Els estams de color groc o crema es van tornant rosats a mesura que envelleixen. Floreixen a la tardor i a l’hivern, actualment la podeu observar florida a diversos punts del Marimurtra.

La planta del mes novembre marimurtra

  • Nom científic: Myrtus comunis
  • Nom comú: Murtra
  • Família: Myrtaceae
  • Origen: Conca Mediterrania
  • Mes de floració: Novembre
  • Descripció: La murtra és un arbust perenne amb fulles coriàcies verd brillant i flors blanques molt flairoses. El seu fruit és el murtró, una baia de color blau-negrós comestible del qual se’n fa un licor anomenat mirto. La murtra és una planta molt especial pel Marimurtra. Quan es va iniciar el projecte del jardí, es trobaren en aquestes terres vinyes abandonades per la fil·loxera on hi havien crescut moltes plantes silvestres, entre elles i en gran abundància, la murtra. És per aquest motiu i per la seva proximitat al mar Mediterrani que va rebre el nom de Marimurtra. Aquest mes la trobareu joiosa en diversos punts del jardí amb fruits espectaculars.

La planta del mes Marimurtra Octubre

  • Nom científic: Arbutus unedo
  • Nom comú: Cirerer d’arboç
  • Família: Ericaceae
  • Origen: Conca Mediterrania
  • Recol·lecció de fruits: octubre
  • Descripció: El cirerer d’arboç és un arbust o petit arbre que pot arribar a fer 10 metres d’alçada, és frondós i de fulla lanceolada perenne. Les flors són petites en forma de campaneta. El fruit és molt conegut, la cirereta d’arboç és una baia esfèrica, carnosa de color taronja o vermell quan madura. És un fruit comestible de gust dolç i es diu que si se’n mengen massa hom es pot emborratxar per la presència d’etanol al seu interior i el gran percentatge de sucre que conté (20%). De fet, el seu nom unedo: d’unum tantum edu, ja ens indica que només ens n’hauriem de menjar un. A Marimurtra trobareu un majestuós exemplar a la zona mediterrània plantat cap a l’any 1930, als inicis de la creació del Jardí Botànic.

La planta del mes de setembre - Marimurtra

  • Nom científic: Aristolochia Gigantea
  • Nom comú: Aristolòquia gegant
  • Família: Aristolochiaceae
  • Origen: Est i sud-est de Brasil
  • Mes de floració: setembre
  • Descripció: L’Aristolochia gigantea és una liana perenne que fa enormes flors, de color marró purpuri amb taques blanques que fan olor de llimona. Els insectes voladors són atrets per la seva olor i el seu aspecte i entren fins a l’utricle, on es fa la pol·linització. La flor reté l’insecte dins fins que queda fecundada amb el pol·len que portava d’altres plantes, llavors aquesta desprèn el pol·len propi, que cau sobre l’insecte i el deixa sortir perquè pugui pol·linitzar altres flors. Les flors són pèndules de fins a 50 cm de llarg i tenen un tacte que recorda al vellut. Trobareu un exemplar espectacular a la pèrgola plantat l’any 1998.

Planta del mes agost Marimurtra

  • Nom científic: Vachellia karroo
  • Nom comú: Aromer de Sud Àfrica
  • Família: Fabaceae
  • Origen: Sud Àfrica
  • Mes de floració: Agost
  • Descripció: LVachellia karroo és un dels arbres més bonics de Sud Àfrica. És de fulla caduca, molt espinós i pot fer fins a 7 metres d’alçada. Les branques joves, que són de color vermell i es van enfosquint amb l’edat, comencen a sortir a la part baixa del tronc. Floreix al principi de l’estiu formant inflorescències grans, en forma de pompons grocs, molt oloroses i molts insectes les pol·linitzen. Els fruits són llegums plans en forma de mitja lluna, amb el temps s’obren i deixen anar les llavors. Moltes aus hi fan els seus nius, ja que les espines els hi ofereixen protecció contra els depredadors. Aquest mes, al Marimurtra hi trobareu un exemplar florit, plantat als voltants de l’any 1945.

planta del mes juliol marimurtra

  • Nom científic: Yucca australis (o filifera)
  • Nom comú: Iuca de panícula pèndula
  • Família: Agavaceae
  • Origen: Mèxic
  • Mes de floració: Juliol
  • Descripció: La Yucca australis (o filifera) és una planta agaviforme arborescent que pot arribar a 10 metres d’alçada. És molt ramificada, les fulles es disposen en espiral i són rígides amb filaments de color blanc al marge. Es pot reproduir assexualment (per brots) o sexualment a partir d’una petita papallona nocturna, del gènere Tegeticula (arnes de la iuca), amb la que té una relació simbiòtica. És la única iuca que fa inflorescències solitàries pèndules, aquest mes podreu veure aquesta espectacular floració als exemplars del jardí.

Planta del mes Marimurtra - juny

  • Nom científic: Romneya coulteri
  • Nom comú: Rosella blanca
  • Família: Papaveraceae
  • Origen: Sud de Mèxic i nord de Califòrnia
  • Mes de floració: Juny
  • Descripció: La Romneya coulteri és una angiosperma (planta amb flor) de la família de les roselles. És un arbust perenne i fa unes flors blanques grans amb groc intens al centre, per això se les coneix també com a “flor d’ou ferrat”. Són flors que no passen gens desapercebudes, tant per la mida com per la bona olor que desprenen.

Planta del mes Marimurtra - maig

  • Nom científic: Greyia sutherlandii
  • Nom comú: Raspall de Natal
  • Família: Francoaceae
  • Origen: Sud-àfrica
  • Mes de floració: Maig
  • Descripció: la Greyia shutherlandii, també anomenada raspall de Natal rep aquest nom per la forma d’escovilló de les seves flors. Té una floració espectacular. En alguns llocs, la seva fusta lleugera és utilitzada per fer estris per la llar i alguns agricultors la planten com a tanca viva al voltant dels kraals.