The plant of the month

2023

  • Nom científic: Pinus halepensis
  • Nom comú: Pi blanc
  • Origen: Mediterrani
  • Floració: primavera
  • Descripció: Probablement, el pi blanc és un dels arbres més característics de la costa del nostre territori. Fàcil de reconèixer pel color platejat de les seves branques joves, les fulles aciculars en forma d’agulla i unes pinyes còniques que presenten pecíol, una petita tija que les separa de la branca principal i que diferencia aquesta espècie de la resta de pins on la pinya creix directament del tronc.
    Aquest mes però, volem fer una ullada al pi de la plaça de Lloret, al costat del mirador de la caseta dels guardes. Buscant entre les branques que creixen cap al mar, trobareu una bola compacta de fulles, branques i pinyes, la qual destaca pel seu volum i un color més lluent de les fulles. Aquesta malformació de la branca és produïda pel plasmidi Candidatus Phytoplasma pini, el qual produeix aquest creixement desmesurat de la branca en el punt on infecta l’arbre. Aquesta formació se la coneix popularment com a niu o granera de bruixa, i és habitual trobar-la en pins o altres espècies d’arbres. Les pinyes que produeix el pi blanc en aquesta àrea fan llavors viables que al germinar donaran lloc a un pi blanc de creixement més lent. L’arbre no es troba afectat per la infecció del plasmidi, i és en la zona on entra en contacte amb el pi la que presenta aquests nius de bruixa.

2022

planta del mes marimurtra desembre 2022

  • Nom científic: Euphorbia pulcherrim
  • Nom comú: Ponsètia
  • Origen: Mèxic
  • Fructificació: hivern
  • Descripció: Coneixem la Ponsètia, o Flor de Nadal, generalment com una planta no gaire gran, però els individus silvestres són arbusts de fins a 4 metres d’alçada, generalment amb poques branques laterals. Les seves fulles són de color verd i a l’hivern poden ser d’un bonic vermell intens. La ponsètia, de la mateixa manera que moltes altres plantes, durant els mesos de tardor i hivern les seves fulles es tornen vermelles. Aquest fet és degut a la falta d’hores de llum en les que la planta deixa de produir clorofil·la i les concentracions d’antocianina augmenten, tenyint les fulles del color vermell característic. L’antocianina ajuda a la planta a recuperar part dels nutrients de les fulles abans que caiguin amb l’arribada del fred. Les flors de la ponsètia no són però les fulles vermelles, sinó unes petites estructures que trobarem al final de les tiges coronades pel roig de les fulles. Les seves flors són petites i poden passar desapercebudes, ja que els seus pètals s’han reduït i les fulles vermelles tenen també la funció d’atracció dels insectes.

Planta del mes marimurtra 11

  • Nom científic: Cucurbita ficifolia
  • Nom comú: Carbassa cabell d’àngel
  • Origen: Centre Amèrica
  • Fructificació: tardor
  • Descripció: Planta perenne, prostrada o enfiladissa de grans fulles que poden arribar als 30 centímetres d’amplada. Tota la planta presenta petits pèls rígids de color blanc, que li donen un tacte aspre o punxent. La carbassera presenta flors masculines i femenines, diferenciades principalment per la grandària d’aquestes, de color taronja, amb cinc pètals i de 10 a 12 centímetres de llargada. El seu fruit, una carbassa de color verd amb ratlles blanques, recorda a una síndria o meló. Pot arribar a superar els 30 centímetres en exemplars cultivats i amb una carn fibrosa, blanca i dolça. Amb aquesta carbassa s’elabora el confit de cabell d’àngel, molt emprat en rebosteria i una gran varietat de pastes típiques arreu d’Espanya.

    Trobareu ara el seu fruit exposat a l’entrada del jardí, on hi ha una exposició temporal de diferents varietats tradicionals amb les quals podreu gaudir i comparar la gran varietat de formes, mides i colors que tenen les carbasses.

10.22 planta del mes marimurtra

  • Nom científic: Crataegus azarolus
  • Nom comú: Atzeroler
  • Família:Rosaceae
  • Origen: Mediterrània occidental
  • Floració: primavera
  • Descripció: L’atzeroler és un arbre de cultiu tradicional arreu de la península Ibèrica, apreciat per la seva fusta i els seus fruits comestibles, les atzeroles. Aquest petit arbre de lent creixement presenta unes espines d’1 a 2 centímetres, fulles amb tres o cinc lòbuls i floreix a la primavera amb flors blanques i flairoses que un cop pol·linitzades generaran el fruit que madura a inicis de la tardor. Actualment, no es cultiva tant com anys enrere i es troben exemplars naturalitzats o escapats d’antics conreus.

  • Nom científic: Toxicodendron radicans
  • Família:Anacardiaceae
  • Origen: Centre i nord d’Amèrica
  • Descripció: El Toxicodendron radicans és un arbust enfiladís, de la família de les Anacardiàcies originari de l’àrea compresa entre el Canadà i Guatemala. La característica més destacable és que produeix urushiol en qualsevol part de la planta. Aquest, és un oli al·lergogen molt potent, que causa dermatitis per contacte, i, pot romandre a la planta després de cinc anys de la seva mort. A Marimurtra, fa vint anys, hi havia un gran exemplar en forma d’enfiladissa a la Pèrgola. Després de patir diferents episodis d’erupcions cutànies irritants, inflamacions i picors als jardiners, es va decidir eliminar-la. La petita mostra que podeu veure, són rebrots que encara no s’han pogut erradicar.

08.22 planta del mes marimurtra

  • Nom científic: Brahea armata
  • Nom comú: Palmera blava
  • Família: Arecaceae
  • Origen: Mèxic
  • Mes de floració: Agost
  • Descripció: La palmera blava és una de les espècies més plantades de fulla palmada. El seu tronc pot arribar als 15 metres d’alçada i en estat natural està recobert de les fulles seques que li van donant protecció i alhora és un espai on s’hi refugien ocells i insectes. Les palmeres són espècies dioiques, és a dir, els individus són mascles o femella, per tant, una sola palmera farà únicament flors masculines o femenines. La seva inflorescència pot arribar als 5 metres de llargada i l’estiu és una època de gran floració. De les flors femenines fecundades es generarà el fruit, una mena de dàtil rodó de 2 centímetres de diàmetre i les llavors torrades són comestibles. Trobareu un grup de palmeres blaves ben florides davant de l’estany, al tercer jardí.

juliol 2022 planta del mes marimurtra

  • Nom científic: Nymphaea alba
  • Nom comú: Nenúfar blanc
  • Família: Nymphaeaceae
  • Origen: Europa
  • Mes de floració: juliol
  • Descripció: El nenúfar és probablement una de les plantes aquàtiques més conegudes, tant per la seva flor, com per ser una planta que viu submergida tot l’any sota l’aigua i de la qual només en veiem les fulles i les flors que sobresurten. Lesfulles suren sobre l’aigua, i el seu pecíol (la “tija” que uneix la fulla amb la planta) és prou llarg per poder protegir la planta dels nivells de l’aigua, permetent que la fulla suri sempre i no es quedi enfonsada. La seva flor, de fins a 12 centímetres de diàmetre, pot ser de color blanc o rosat, presenta molts pètals i la fa destacar enmig de llacs i estanys envoltada de fulles verdes. Podeu trobar quatre espècies diferents de nenúfars i 8 varietats en els diferents punts d’aigua del jardí.

La planta del mes marimurtra 0622

  • Nom científic: Tillandsia bergeri
  • Nom comú: Clavell de l’aire
  • Família: Bromeliaceae
  • Origen:Brasil
  • Mes de floració: juny
  • Descripció: El gènere Tillandsia està compost majoritàriament per plantes epífites i compta amb més de 650 espècies diferents, el més divers de la família de les bromeliàcies. Les espècies d’aquest gènere es coneixen com a ‘clavells d’aire’ ja que es podria considerar que viuen de l’aire, d’on treuen els nutrients i l’aigua necessària per viure, a través de les seves fulles. Aquestes plantes creixen damunt dels arbres o en substrats rocosos, als quals se subjecten amb unes arrels que solament tenen aquesta funció. L’espècie d’aquest gènere més comuna a Marimurtra és Tillandsia bergeri, de tija curta i fulles rígides. Les flors tenen els pètals de color blau clar. Actualment, trobareu diversos exemplars en plena floració a molts punts del recorregut visitable del Jardí Botànic.

  • Nom científic: Doryanthes palmeri
  • Nom comú: Lliri gegant
  • Família: Doryanthaceae
  • Origen: Austràlia
  • Mes de floració: maig
  • Descripció: El lliri gegant és una herba suculenta endèmica de les zones litorals d’Austràlia, on creix a vessants exposades i sortints rocosos. És una planta de creixement lent i forma una roseta de nombroses fulles lanceolades (en forma de llança) que poden superar els 3 metres de longitud en estat salvatge d’un color verd brillant. La inflorescència, que mesura al voltant d’un metre i s’hi aprecien diverses flors de color vermell brillant, dóna nom a la planta, que prové del grec “dóry” = llança i “ánthos” = flor. És una herba que necessita espais amplis, cultivable en zones de clima tropical, subtropical i temperat càlid. Com a curiositat, aquesta planta se li va dedicar al primer ministre de Queensland de l’època en què es va descriure (1973). Trobareu l’exemplar de Marimurtra al segon jardí, just sortint de la plaça de Narberhaus, amb una floració espectacular.

La planta del mes prunus spinosa

    • Nom científic: Prunus spinosa
    • Nom comú: Aranyoner
    • Família: Rosaceae
    • Origen: Europa i Oest d’Àsia
    • Mes de floració: abril
    • Descripció: l‘aranyoner és un arbust caducifoli molt espinós. Floreix cap al final de l’hivern o inicis de primavera, amb flors blanques que surten abans de les primeres fulles. El seu fruit és l’aranyó, és esfèric de color porpra, d’aspecte molt semblant al nabiu, comestible però astringent. És molt conegut ja que amb aquest fruit s’elabora el patxaran, un licor típic de Navarra, a partir de la seva maceració en alcohol. Com a curiositat, el gust dels aranyons és similar a un fruit molt popular al Japó anomenat umeboshi (梅干), que es menja salat i fermentat. A Marimurtra el trobem ben florit a la zona de l’etnobotànica.

Kumara plicatilis planta del mes marimurtra.

  • Nom científic: Kumara plicatilis
  • Nom comú: Àloe en ventall
  • Família: Asphodelaceae
  • Origen: Sud d’Àfrica
  • Mes de floració: Març
  • Descripció: La Kumara plicatilis és una planta suculenta poc comuna. És un arbust petit, amb el tronc molt ramificat amb fulles rígides, planes i sense punxes, disposades com un ventall. Les espigues de les flors, molt vistoses de color escarlata, neixen a l’extrem dels peduncles verticals. Va ser descrita per primera vegada pel mestre jardiner de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a la Ciutat del Cap, Heinrick Bernhard Oldendland (1663-1722). Des de llavors se l’ha reanomenat diverses vegades fins al moment actual. Aquest mes la trobareu en plena floració a la zona del Karoo, tot a punt d’arribar a la Pèrgola.

  • Nom científic: Crassula ovata
  • Nom comú: Planta de jade
  • Família: Crassulaceae
  • Origen: Sud d’Àfrica
  • Mes de floració: Febrer
  • Descripció: La planta de jade és una planta suculenta originària de climes àrids i subtropicals. Les plantes suculentes o crasses estan adaptades a aquest tipus de climes i tenen la capacitat d’emmagatzemar aigua al seu interior. Les tiges són gruixudes, fet que li dóna l’aspecte d’arbust i les fulles són ovalades, llises i carnoses del color del jade (un color saturat verd lleugerament blavós) i quan està molt exposada al sol, la revora apareix vermellosa. Floreix a l’hivern amb unes flors de color blanc o rosa en forma de petits estels. També és coneguda com a “planta dels diners” i planta de la sort”, ja que simbolitza l’abundància i la prosperitat segons la cultura xinesa. A Marimurtra, la trobareu exuberant al voltant del templet de Linné.

Planta del mes gener Marimurtra

  • Nom científic: Narcissus papyraceus
  • Nom comú: Nadala blanca
  • Família: Amaryllidaceae
  • Origen: Mediterrània occidental
  • Mes de floració: Gener
  • Descripció: Els narcisos són angiospermes bulboses. El bulb és un òrgan d’emmagatzematge, generalment subterrani, format per fulles modificades i una tija molt curta i del que surten les arrels. El gènere Narcissus es caracteritza per ser un grup extens i heterogeni amb una gran diversitat de formes i colors que explica el seu valor ornamental. Concretament, aquesta espècie pertany a la secció Tazetta DC, un conjunt de poques espècies amb característiques morfològiques similars: tèpals el·líptics, corona copuliforme, filaments estaminals rectes, anteres no versàtils i llavors sense estròfil.