2023

2023

• Nom científic: Hardenbergia violacea
• Nom comú: Pesolera lila
• Origen: Austràlia
• Floració: març
• Descripció: Planta enredadora que pot arribar a superar els 2 metres d’alçada. Les seves fulles obolanceolades són presents durant tot l’any, i és a partir de febrer quan comença a florir i desplega tot el seu encant. Produeix raïms pènduls de flors carregats de petites floretes liloses que si les observem de ben a prop, veurem com aquestes sembla que dibuixin una cara amb dos ulls i un nas ben gros. Les flors papilionades de la família de les fabàcies, com el cas de H. violacea, tenen un pètal molt gran a la part superior i quatre de petits a la part inferior, dos dels quals donarien forma a aquest nas caricaturesc.
  

  H. violacea és una de les plantes que més destaca aquest mes, en el qual els insectes comencen a despertar del fred de l’hivern i buscaran aquestes primeres plantes que s’han atrevit a florir a inicis d’any.
  Aquesta planta és un endemisme d’Austràlia, una planta que només creix de manera natural en aquesta illa, i podreu trobar-la al Jardí Botànic Marimurtra a diferents parts, de les quals destaquem l’exemplar que creix sota l’olivera en la pujada a l’estany del 3r Jardí.

• Nom científic: Euphorbia pulcherrim
• Nom comú: Ponsètia
• Origen: Mèxic
• Fructificació: hivern
• Descripció: Coneixem la Ponsètia, o Flor de Nadal, generalment com una planta no gaire gran, però els individus silvestres són arbusts de fins a 4 metres d’alçada, generalment amb poques branques laterals. Les seves fulles són de color verd i a l’hivern poden ser d’un bonic vermell intens. La ponsètia, de la mateixa manera que moltes altres plantes, durant els mesos de tardor i hivern les seves fulles es tornen vermelles. Aquest fet és degut a la falta d’hores de llum en les que la planta deixa de produir clorofil·la i les concentracions d’antocianina augmenten, tenyint les fulles del color vermell característic. L’antocianina ajuda a la planta a recuperar part dels nutrients de les fulles abans que caiguin amb l’arribada del fred. Les flors de la ponsètia no són però les fulles vermelles, sinó unes petites estructures que trobarem al final de les tiges coronades pel roig de les fulles. Les seves flors són petites i poden passar desapercebudes, ja que els seus pètals s’han reduït i les fulles vermelles tenen també la funció d’atracció dels insectes.

• • Nom científic: Pinus halepensis
  • Nom comú: Pi blanc
  • Origen: Mediterrani
  • Floració: primavera
  • Descripció: Probablement, el pi blanc és un dels arbres més característics de la costa del nostre territori. Fàcil de reconèixer pel color platejat de les seves branques joves, les fulles aciculars en forma d’agulla i unes pinyes còniques que presenten pecíol, una petita tija que les separa de la branca principal i que diferencia aquesta espècie de la resta de pins on la pinya creix directament del tronc.
    Aquest mes però, volem fer una ullada al pi de la plaça de Lloret, al costat del mirador de la caseta dels guardes. Buscant entre les branques que creixen cap al mar, trobareu una bola compacta de fulles, branques i pinyes, la qual destaca pel seu volum i un color més lluent de les fulles. Aquesta malformació de la branca és produïda pel plasmidi Candidatus Phytoplasma pini, el qual produeix aquest creixement desmesurat de la branca en el punt on infecta l’arbre. Aquesta formació se la coneix popularment com a niu o granera de bruixa, i és habitual trobar-la en pins o altres espècies d’arbres. Les pinyes que produeix el pi blanc en aquesta àrea fan llavors viables que al germinar donaran lloc a un pi blanc de creixement més lent. L’arbre no es troba afectat per la infecció del plasmidi, i és en la zona on entra en contacte amb el pi la que presenta aquests nius de bruixa.