Nom científic
Nom comú
Família
Origen
Regions i illes del sud-est asiàtic i Oceania
Descripció
Es tracta d’un arbust herbaci que pot arribar als 2 m d’alçària. Presenta unes fulles decussades (forma parells de fulles que es disposen en creu, unes respecte a les altres), les quals són molt oloroses i amb les vores lleugerament serrades. Les inflorescències poden ser de color blanc, rosa o violeta i s’agrupen en múltiples verticils de sis flors cadascun. El seu fruit és una núcula, una classe de fruit sec indehiscent (que no es desprèn per si mateix) molt petit, rodó i de color marró, amb la llavor a l’interior. Cada flor produeix quatre núcules. L’època de floració és del juny al setembre.
Tradicionalment, s’ha fet servir per ajudar en el procés de cicatrització de les ferides, com a antiinflamatori i analgèsic. Actualment, s’usa en pràctiques de medicina tradicional com són l’Ayurveda o la medicina tradicional Xinesa.
El seu nom, basilicum, prové del grec antic basilikón, que significa “reial” o “rei”, ja que es creia que només el rei amb la seva falç d’or el podia collir. Es va estendre per la Mediterrània, convertint-se en una de les herbes aromàtiques més emblemàtiques de la cuina i la cultura. La salsa pesto n’és un exemple.
Pista pels que esteu fent l’activitat “plantes medicinals al Jardí”: és equivalent al Ocimum basilicum!!! La diferència és que l’O. basilicum es fa servir més per la cuina i és menys resistent al fred. Per tant, al Jardí tenim l’O. gratissimum que és una mica més llenyós i aguanta les baixes temperatures, i doncs es manté viu tot l’any.