03 – Romaní (Salvia rosmarinus)

Es tracta d’un arbust aromàtic de 50 a 150 cm d’alçada amb les fulles lanceolades (en forma de llança: allargades i estretes) amb un marge revolut, és a dir, amb les vores lleugerament corbades cap avall. Forma unes inflorescències de tres a quinze flors agrupades en petits ramells terminals de color blau violaci (amb excepció de la varietat que només es troba a l’arxipèlag balear, que presenta les flors blanques). El fruit és un tetraqueni, una petita estructura separada en quatre parts (mericarps). Cada mericarp conté un òvul, el qual, un cop fecundat, produeix una petita llavor de color marró. De manera que de cada fruit surten quatre llavors. L’època de floració es dona en dues estacions: en primer lloc, a la primavera i, en segon lloc, a la tardor.

Les seves propietats medicinals provenen del seu oli essencial i extractes. Conté quaranta-sis metabòlits que presenten una forta activitat antioxidant, cicatritzant, antisèptica, analgèsica, digestiva, entre d’altres. A més, ajuda amb el creixement capil·lar. Així mateix, es fa servir en la gastronomia, per a la conservació d’aliments, en la perfumeria i en la indústria farmacèutica, la qual extreu alguns metabòlits per a lluitar contra el càncer i la diabetes.

El seu ús es remunta a l’Antiga Grècia i Roma. Els antics grecs i romans el consideraven una planta sagrada i l’associaven amb el record i la memòria. A Grècia, els estudiants portaven corones de romaní durant els exàmens perquè es creia que millorava la memòria. En el llenguatge de les flors, codi secret que va ser molt popular a l’època victoriana a Anglaterra quan no podien expressar-se de manera oberta, el romaní significa bona fe i honestedat.