02 – Farigola (Thymus vulgaris)

Es tracta d’un petit arbust aromàtic llenyós de 10 a 30 cm d’alçària amb fulles linears i petites. Presenta unes inflorescències (conjunt de flors) de color lila blanquinós. El seu fruit és una núcula, una classe de fruit molt petit, rodó i de color marró, que és sec i indehiscent, és a dir, que no s’obre per si mateix. Cada flor produeix quatre núcules. L’època de floració és a la primavera. Creix de manera espontània en llocs àrids i pedregosos.

Conté una substància anomenada timol que ajuda a regular la funció intestinal, facilita la digestió i té propietats antisèptiques. S’ha fet servir tradicionalment per alleugerar els símptomes de la grip, les angines, la bronquitis i la faringitis. També és diürètic, antireumàtic i ajuda a la recuperació dels músculs després d’una activitat física intensa.

A més, és un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània amb un gust característic.

Històricament, els antics egipcis la feien servir per embalsamar els difunts. Els grecs la utilitzaven en els seus banys i la cremaven com a encens dins dels temples. Els romans la feien servir per a purificar els seus habitatges i es creu que la seva extensió per Europa és deguda gràcies a ells. Pel que fa a l’edat mitjana, les dones les regalaven als cavallers i guerrers per augmentar el seu coratge.