04 – Espígol (Lavandula dentata)

Es tracta d’un arbust aromàtic de 60 a 100 cm d’alçada amb fulles lanceolades (en forma de llança: allargades i estretes) i crenades (amb dents arrodonides al marge). Aquestes són de color verd glauc (verd cendrós). Fa unes inflorescències de color lila en forma d’espiga. El fruit és un petit aqueni de color marró. L’època de floració sol ser entre la primavera i l’estiu, concretament entre els mesos de maig a agost. Tanmateix, en climes càlids o regions amb hiverns suaus, pot florir diverses vegades a l’any, inclús a la tardor. Es troba naturalitzada per tot el Mediterrani i els seus voltants, el sud d’Austràlia, Nova Zelanda i Califòrnia.

És una planta medicinal coneguda per la seva acció digestiva, calmant i antiinflamatòria, així com ajuda a la cicatrització. Tradicionalment, les fulles i les flors s’han fet servir per alleugerir el mal de cap i els dolors reumàtics. El vapor que surt de la seva ebullició serveix per ajudar amb els símptomes dels refredats. A més, es fa servir a la indústria de la cosmètica i la perfumeria.

Va ser cultivada per civilitzacions antigues com els romans, que la utilitzaven per a aromatitzar banys, roba i espais domèstics. De fet, el nom “lavanda” prové del llatí lavare, que significa “rentar”, ja que aquesta planta es feia servir tradicionalment per a la neteja personal i la purificació. En el folclore europeu, la lavanda ha estat venerada per la seva capacitat de protegir les llars. A les regions mediterrànies, sovint es col·locava en feixos prop de les portes o finestres per evitar l’entrada de mals esperits o malalties.