07 – Sàlvia (Salvia officinalis)

Es tracta d’un arbust d’entre 20 a 70 cm d’alçada. Les seves tiges principals són llenyoses i, a partir d’aquestes, surten tiges secundàries herbàcies que es renoven cada any. Les fulles són ovalades-lanceolades de color verd glauc (verd cendrós) amb tacte de vellut amb els marges dentats. Les inflorescències (conjunt de flors) són en forma de raïm i de color lila vistós. El fruit és un tetraqueni (tipus de fruit sec que es divideix en quatre mericarps i que produeix quatre llavors). L’època de floració comença a la primavera i es manté fins a l’estiu. Els fruits maduren d’agost a setembre.

És una planta medicinal que tradicionalment s’ha fet servir per reduir la sudoració, alleugerir el mal de panxa, blanquejar les dents, aturar la caiguda capil·lar i assistir en la digestió.

El nom de “Salvia” prové de la combinació del mot llatí salvare (que cura) i l’epítet “officinalis” (medicinal), que s’aplica a aquesta i a moltes altres espècies, les quals des de fa molt de temps han estat considerades medicinals. Durant l’edat mitjana, a Europa es creia que la sàlvia tenia el poder de prolongar la vida i, en algunes regions, es pensava que ajudava a evitar la mort. Aquesta creença es reflectia en dites populars com: “Per què mor un home quan la sàlvia creix al seu jardí?” (Cur moriatur homo, cui salvia crescit in horto?).