Nomad Blackboard: Encephalartos natalensis
Com es reprodueixen les cicadals? El cas de l’Encephalartos natalensis a Marimurtra
Les cicadals són un grup de plantes molt antic, de l’època dels dinosaures, que criden l’atenció per la seva aparença exòtica i la seva biologia singular. Malgrat la seva semblança amb les palmeres, en realitat formen part de les gimnospermes, un grup de plantes que no tenen flors, sinó altres estructures reproductives especialitzades.
Una de les característiques més fascinants de les cicadals és el seu mètode de reproducció. En aquest article t’expliquem com es reprodueixen aquestes plantes i com, des de Marimurtra, contribuïm a la seva conservació mitjançant la pol·linització manual.
Reproducció sexual vs. asexual
Les plantes poden reproduir-se de dues maneres: sexualment i asexualment.
La reproducció sexual implica la combinació del material genètic de dos individus diferents (mascle i femella), cosa que pot donar lloc a noves característiques. Aquesta variabilitat genètica és clau per a l’adaptació i la supervivència de l’espècie davant canvis ambientals. Això sí, també requereix més energia i unes condicions molt específiques per tenir èxit: coincidència temporal entre mascle i femella, proximitat i un mitjà eficaç per transferir el pol·len (com el vent o alguns insectes).
En canvi, la reproducció asexual genera clons idèntics a la planta mare. És una estratègia útil per expandir-se ràpidament, però no afavoreix la diversitat genètica.
La pol·linització manual: una eina per la conservació
En el cas de les cicadals, la reproducció sexual és especialment complexa. La sincronització entre individus i la dispersió natural del pol·len pot fallar, especialment en espècies en perill d’extinció o amb poblacions reduïdes. És aquí on entra en joc la pol·linització manual, una tècnica que permet garantir la fecundació.
El procés consisteix a:
Recol·lectar el pol·len dels estròbils (estructures reproductives) masculins.
Conservar-lo en bones condicions.
Introduir-lo manualment als estròbils femenins quan estan receptius.
Esperar que es formi la llavor, que després d’un període de repòs, es podrà sembrar per obtenir nous individus.
El cas de Encephalartos natalensis a Marimurtra
Un dels exemplars de cicadal que tenim al Jardí Botànic Marimurtra és Encephalartos natalensis, una espècie endèmica de Sud-àfrica. Es tracta d’una planta gimnosperma amb aspecte de palmera, però amb una biologia reproductiva molt diferent.
Aquest exemplar va arribar a Marimurtra el juny de 2018. El desembre de 2023 es va dur a terme la pol·linització manual, i el setembre de 2024 es van recollir les llavors formades. Aquestes llavors, un cop superat el seu període de repòs d’uns sis mesos, es podran plantar per donar lloc a nous exemplars genèticament viables.
Aquesta acció forma part dels esforços de conservació ex situ de Marimurtra per preservar espècies botàniques valuoses i amenaçades.
Una petita acció amb gran impacte
Conèixer i aplicar tècniques com la pol·linització manual ens permet contribuir a la conservació de la biodiversitat vegetal mundial. Les cicadals són un exemple viu de l’evolució de les plantes i, gràcies a la recerca i cura botànica, poden tenir un futur més esperançador.
Visita Marimurtra i descobreix en directe aquestes joies botàniques!
