El mosquit tigre
El Jardí Botànic Marimurtra participa activament en la recerca i el control del mosquit tigre (Aedes albopictus), una espècie invasora reconeixible per les seves franges blanques a les potes i l’esquena. Aquest mosquit pot criar en petits punts d’aigua estancada i pot transmetre virus com el dengue, el chikungunya o el Zika.
Per reduir-ne l’abundància, a Marimurtra s’eliminen o es gestionen els punts d’aigua potencials, s’instal·len trampes de monitoratge i es duen a terme actuacions de vigilància regulars. A més, col·laborem amb el projecte científic Mosquito Alert, un grup de recerca que estudia la distribució i el comportament del mosquit tigre i com respon als canvis ambientals i de gestió.
Amb aquestes accions, contribuïm a la salut pública i a la conservació del jardí com a espai segur i sostenible, i s’ha aconseguit reduir notablement l’abundància de mosquits, així com les molèsties per als visitants i el risc sanitari associat.
1. Introducció
El Jardí Botànic Marimurtra, conscient de la presència d’aquesta espècie invasora en el seu entorn, pren des de fa un temps mesures per disminuir-ne la seva abundància. És per aquest motiu que col·labora activament amb investigadors experts en aquest tema (CEAB-CSIC, UPF) per contribuir a la recol·lecció de dades científiques sobre aquesta espècie a partir de la participació en diversos projectes científics (Mosquito Alert).
2. El mosquit tigre
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora que actualment està present a cinc continents i és considerada de les 100 espècies més invasores del món. Es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre.
A dia d’avui, és considerat un problema de salut pública no sols per les molèsties que causen les seves picades sinó per la seva capacitat de transmetre nombroses malalties.
Com el puc identificar?
És un mosquit negre i petit, d’entre 6-9 mm de longitud. Es pot reconèixer per tenir una sola línia a la part posterior del cap i el tòrax (1). Les seves potes són negres amb taques blanques que li confereixen un aspecte de zebra (2).
A diferència d’altres mosquits, el mosquit tigre és diürn, amb gran activitat a primera hora del matí i sobretot a la tarda fins a la posta del sol. És en aquests períodes quan sol picar.
Encara que també entra a les cases, està molt lligat als espais exteriors, on troba refugi entre la vegetació per amagar-se per a descansar. El seu hàbitat ideal són els racons humits i ombrívols.
D’on ve?
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic. En les últimes dècades ha envaït molts països, estant avui present a Àsia, Àfrica, Amèrica, Austràlia i Europa.
La globalització ha permès la seva expansió passiva per mar i terra i el transport de pneumàtics usats i plantes ha contribuït a la seva invasió.
A Europa va arribar el 1979, entrant per Albània. El 2004 es va detectar per primera vegada a Espanya, a la província de Barcelona. Actualment es distribueix per tota la costa mediterrània i cap a l’interior.
La seva gran plasticitat per adaptar-se a noves condicions fa preveure que ampliarà la seva distribució en els pròxims anys.
Cicle de vida
Els mosquits tenen un cicle de vida amb fases aquàtiques i terrestres:
- Els adults (1) són terrestres i dipositen els ous (2) sobre o prop de l’aigua.
- Les larves (3) són aquàtiques i s’alimenten de matèria orgànica.
- Les pupes (4) no s’alimenten, sinó que es transformen en adults.
Per què està aquí i com combatre’l
Avui en dia, el mosquit tigre s’ha adaptat a criar-se en recipients artificials com plats de testos, galledes, fonts en desús o qualsevol objecte amb una mica d’aigua.
Els ous són resistents a la sequera i eclosionen quan entren en contacte amb l’aigua.
La millor manera de combatre’l és eliminar els punts d’aigua.
L’administració actua en espais públics, però la participació ciutadana és clau.
Són mosquits que es mouen entre 200 i 500 metres del seu lloc de cria.
Problemàtica. Picades i malalties
Mascles i femelles s’alimenten de nèctar, però només les femelles piquen per obtenir proteïnes de la sang per desenvolupar els ous.
El mosquit tigre pot picar diverses vegades en un únic àpat.
A part de la molèstia, pot transmetre dengue, Zika, chikungunya i febre groga, i en condicions de laboratori s’ha vist que pot infectar-se amb fins a 22 virus diferents.
Tot i que pot picar diversos animals, normalment transmet malalties només entre humans.
3. Accions a Marimurtra
Cartografia i tractaments
Què fem a Marimurtra per combatre el mosquit tigre?
El jardí té un pla actiu de detecció i actuació.
Amb l’Associació Mediambiental Xatrac s’ha:
- Fet cartografia dels punts de cria potencials.
- Aplicat productes biològics microbians (Vectomax® FG).
- Realitzat eliminacions mecàniques (embornals, bromèlies).
Aquestes accions permeten:
- Conèixer l’estat del jardí.
- Avaluar l’eficàcia dels productes.
- Establir dosis i revisar punts crítics.
Mosquito Alert
Marimurtra col·labora amb el CEAB-CSIC i la UPF participant en projectes de Mosquito Alert.
Accions periòdiques:
- Mostreig de mosquits amb trampes.
- Anàlisi de supervivència per avaluar el risc de transmissió.
- Estudi de la xarxa d’interacció humà-mosquit amb ADN.
- Instal·lació de trampes BG intel·ligents amb IA.
- Estudi de la influència de les pluges en l’efectivitat dels tractaments.
També fomentem l’ús de l’App Mosquito Alert entre els visitants. Aquestes accions han reduït l’abundància de mosquits, minvant les molèsties i el risc sanitari. Gràcies als estudis, s’ha pogut identificar un patró bimodal d’abundància i ajustar els tractaments segons el clima.
Els tractaments són més efectius en fases inicials i amb baixa pluja, assolint reduccions del 70 al 90 % de població adulta. Aquest coneixement ha permès un model de gestió climàticament responsiu, integrat i sostenible.
Articles publicats
Blanco-Sierra, L., Mariani, S., Escartín, S., Eritja, R., Palmer, J. R. B., & Bartumeus, F. (2023).
Drivers of longevity of wild-caught Aedes albopictus populations. Parasites & Vectors, 16(1), 328.
https://doi.org/10.1186/s13071-023-05961-4
Blanco-Sierra, L., Bellver-Arnau, J., Escartín, S., Mariani, S., & Bartumeus, F. (2024).
Human–Environment Interactions Shape Mosquito Seasonal Population Dynamics. Insects, 15(7), 527.
https://doi.org/10.3390/insects15070527
Bellver-Arnau, J., Blanco-Sierra, L., Escartín, S., Mariani, S., & Bartumeus, F. (2025).
Climate-responsive vector control strategies for Aedes albopictus. Parasites & Vectors, 18, 168.
Més informació
Descarregueu-vos l’APP de Mosquito Alert
