-
Introducció
-
El mosquit tigre
-
Accions a Marimurtra
3.1. Cartografia i tractaments
3.2. Mosquito Alert
-
Fonts i més informació
Resultats 2020 – 2021
1. Introducció
El Jardí Botànic Marimurtra, conscient de la presència d’aquesta espècie invasora en el seu entorn, pren des de fa un temps mesures per disminuir-ne la seva abundància (cartografia de punts de cria potencials i tractaments microbians dels punts crítics). Recentment s’han iniciat col·laboracions amb investigadors experts en aquest tema (CEAB-CSIC, UPF) per contribuir a la recol·lecció de dades científiques sobre aquesta espècie a partir de la participació en un projecte científic (Mosquito Alert).
El Jardí Botànic Marimurtra treballa actualment per contribuir a l’estudi del mosquit tigre i disminuir-ne l’abundància.
2. El mosquit tigre
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora provinent del sud-est asiàtic. Actualment s’ha estès per cinc continents i és considerada de les 100 espècies més invasores del món. Es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre.
El mosquit tigre és considerat un problema de salut públic no sols per la irritació que causa les seves picades sinó per la seva capacitat de transmetre nombroses malalties.
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Mosquit_tigre
Com el puc identificar?
És un mosquit negre i petit, d’entre 6-9 mm de longitud. Es pot reconèixer per tenir una sola línia a la part posterior del cap i el tòrax (1). Les seves potes són negres amb taques blanques que li confereixen un aspecte de zebra (2).
A diferència d’altres mosquits, el mosquit tigre és diürn, amb gran activitat a primera hora del matí i sobretot a la tarda fins a la posta del sol. És en aquests períodes quan sol picar.
Encara que també entra a les cases, està molt lligat als espais exteriors, on troba vegetació entre la qual amagar-se per a descansar. El seu hàbitat ideal són els racons humits i ombrívols. En ells, a més de trobar un refugi sol trobar llocs artificials on criar.
D’on ve?
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic. En les últimes dècades ha envaït molts països, estant avui present a Àsia, Àfrica, Amèrica, Austràlia i Europa. La globalització ha permès la seva expansió passiva per mar i terra i el transport de pneumàtics usats i plantes ha contribuït a la seva invasió.
A Europa va arribar en 1979, entrant per Albània, al 2004 es va detectar per primera vegada a Espanya a la província de Barcelona. En l’actualitat l’espècie es distribueix per tota la costa mediterrània i s’endinsa cap a l’interior. La seva gran plasticitat per a adaptar-se a noves condicions fa preveure que l’espècie ampliarà la seva àrea de distribució en els pròxims anys.
Investigadors francesos han estudiat la composició genètica del mosquit tigre a Europa que els hi ha permès detectar les diferents rutes d’entrada des d’Àsia i com s’ha expandit pel continent. Els resultats confirmen la importància del desplaçament dels mosquits dins dels cotxes, un fenomen prèviament descrit pels investigadors de Mosquito Alert. El moviment de mosquits entre regions determina la composició genètica de les seves poblacions, i pot tenir implicacions pràctiques importants com l’existència de diferències entre mosquits en la seva eficàcia a l’hora de transmetre virus com el Zika, dengue o chikungunya.
Cicle de vida
Els mosquits són insectes amb un cicle de vida complex, en el qual adults i larves ocupen hàbitats diferents i tenen formes de vida diferents. Les larves són aquàtiques. Els adults (1) són terrestres, dipositen els ous (2) sobre o prop de l’aigua, o llocs humits. Les larves (3) són aquàtiques i s’alimenten de microorganismes i matèria orgànica en suspensió, pujant a la superfície de l’aigua per a respirar oxigen atmosfèric. Als pocs dies, depenent de la temperatura, les larves es transformen en pupes de forma arrodonida (4). En aquest estadi no s’alimenten, sinó que està tenint lloc la metamorfosi de larva aquàtica a adult.
Per què està aquí i com combatre’l
En el seu hàbitat natural, les larves es desenvolupen en petites acumulacions d’aigua sobre la vegetació, en troncs d’arbres fruit de la precipitació atmosfèrica. Avui en dia, s’ha adaptat als recipients artificials que troben a les llars i a les ciutats. Les femelles utilitzen tot tipus de recipients naturals o artificials que retinguin una mica d’aigua. Els plats dels testos, gerros, galledes, canalons de pluja, embornals, fonts en desús o qualsevol objecte que pugui contenir aigua és susceptible de ser utilitzat pel mosquit tigre on les femelles dipositen els ous per sobre del nivell de l’aigua. Aquests ous són tolerants als períodes de sequera, i faran eclosió quan estiguin coberts d’aigua.
La millor manera per combatre el mosquit tigre és eliminant els punts d’aigua on pot reproduir-se. L’administració pren mesures i accions de control a les zones públiques per evitar-ho però cal la participació ciutadana per a que el control sigui efectiu, eliminant els punts de cria de l’interior de les nostres llars.
No són grans voladors, de manera que s’allunyen poc del lloc on han nascut, especialment si troben al seu voltant tot allò que necessiten: refugi, ombra, sang i aigua per a reproduir-se. Es desplacen un radi d’entre 200 i 500 metres des del seu lloc de cria.
Problemàtica. Picades i malalties.
En fase adulta, mascles i femelles tenen una alimentació diferent. Els mascles s’alimenten únicament del nèctar de les flors. Les femelles també s’alimenten de nèctar, però per al desenvolupament dels ous necessiten proteïnes que obtenen de la sang. És per això que només les femelles piquen.
A diferència d’altres mosquits, el mosquit tigre pot picar diverses vegades per a un únic àpat. De manera que un sol mosquit pot picar varies vegades a la mateixa persona. La seva activitat es concentra durant la sortida del sol i a la tarda allargant-se fins al crepuscle.
A part de les molèsties que causen les seves picades, el mosquit tigre és considerat un problema de salut pública per la seva capacitat de transmetre nombroses malalties a través de les picades.
Les principals malalties que pot transmetre en el nostre ambient són el dengue, el Zika, la chikungunya i la febre groga.Tot i que en condicions de laboratori s’ha comprovat que pot infectar-se amb fins 22 virus diferents.
L’espècie, a més d’alimentar-se de sang de persones, pica a una varietat d’animals, principalment mamífers. Aquesta versatilitat incrementa el seu risc per a la salut en poder transmetre patògens dels animals als humans i a l’inrevés.
3. Accions a Marimurtra
3.1 Cartografia i tractaments
Què fem a Marimurtra per combatre el mosquit tigre?
El Jardí Botànic Marimurtra té en marxa un pla de detecció i actuació del mosquit tigre. Conjuntament amb l’Associació Mediambiental Xatrac, s’han estudiat els punts on el mosquit tigre pot tenir més facilitat per pondre-hi els ous (punts de cria potencials) amb l’objectiu de dur-hi a terme accions de control a partir de l’aplicació de productes biològics.
Accions de control:
- Cartografia dels punts de cria potencials
- Tractament dels punts de cria potencials amb productes biològics microbians
Aquestes accions ens permeten conèixer l’estat actual del jardí, avaluar l’eficàcia dels productes utilitzats, establir noves dosis en els casos necessaris, aplicació de mesures mecàniques en alguns punts, revisió de punts crítics periòdicament.
Plànol de la ubicació de les trampes per al mosquit tigre a Marimurtra.
3.2 Mosquito Alert
L’equip del Jardí Botànic Marimurtra col·labora activament amb experts de l’CEAB-CSIC i UPF participant en el projecte científic Mosquito Alert per contribuir a el coneixement científic d’aquesta espècie invasora. Amb el pas el temps la col·laboració s’ha anat consolidant i periòdicament es van revisant les accions i definint-ne de noves.
Accions realitzades o en curs:
- Mostreig de mosquit tigre a diversos punts de jardí a partir de trampes per estudiar la dinàmica poblacional.
- Anàlisi de supervivència de mosquits per conèixer la potencialitat del mosquit per transmetre malalties.
- Estudi de la xarxa d’interacció humà-mosquit per analitzar a quantes persones diferents pot picar un mosquit (a través de mostres d’ADN)
- Instal·lació d’un parany intel·ligent que aprèn amb intel·ligència artificial per identificar el tipus de mosquits que entren a través dels seus sensors.
- Així mateix, el Marimurtra, participa al foment de la utilització de l’App de ciència ciutadana Mosquit Alert informant als seus visitants.
Aquestes accions permeten obtenir dades per conèixer millor la distribució i l’estacionalitat de mosquits, especialment el mosquit tigre així com conèixer l’estructura d’edats de l’espècie. Les dades obtingudes seran molt útils per determinar el potencial dels mosquits en la transmissió de malalties.
Descarregueu-vos l’APP de Mosquito Alert |
|
 |
 |
4. Fonts i més informació
Podreu trobar més informació sobre el mosquit tigre als següents llocs web.
Wikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mosquit_tigre
Generalitat de Catalunya (Canal Salut) https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Mosquit_tigre
Dipsalut(Diputació de Girona) http://www.mosquittigregirona.cat/index.php/ca/
Diputació de Barcelona https://www.diba.cat/web/salutpublica/-/mosquit-tigre
Diputació de Tarragona https://www.dipta.cat/mosquittigre/#sections-0
També us recomanem que us descarregueu l’APP ‘Mosquito Alert’ a través d’aquest enllaç:
Resultats 2020 – 2021
Durant el 2021, es van realitzar tasques relacionades amb l’estudi poblacional de mosquits, particularment del mosquit tigre, a les instal·lacions del Jardí Botànic Marimurtra, un indret privilegiat per estudiar l’ecologia d’aquests insectes.
Es van realitzar els següents experiments amb els resultats que es mencionen.
- Experiment de supervivència amb l’objectiu d’estudiar l’estructura poblacional del mosquit tigre i la seva supervivència.Les dades s’han obtingut a partir de mosquits capturats al medi (data de naixement desconeguda) i criats al laboratori (data naixement coneguda) i models matemàtics complexes.
Projecte: Big Mosquito Bytes (La Caixa, CEAB-CSIC) - Seguiment anual de poblacions d’adults de mosquit tigre
2020 – 5 trampes BG Sentinel 2
2021 – 8 trampes BG Sentinel 2 + 1 trampa Mosquitaire IRIDEON
Aquesta quantitat de trampes cobreix les diferents condicions climàtiques i ecològiques del jardí.
A les zones més allunyades del centre neuràlgic del Jardí (templet, caseta tercer), que estan més desprotegides del vent i en ambients més secs, tenen menys abundància de mosquits. En canvi, zones com el túnel o el voltant dels lavabos, que són més humides i protegides, presenten més abundància.
Les trampes van capturar una gran quantitat de mosquits durant el 2020, en canvi, aquest nombre es va reduir moltíssim durant el 2021.
Aquesta diferència fa suposar que el tractament biològic que es va aplicar ha tingut molt d’efecte, juntament amb la retirada de les bromeliàcies d’una de les zones més crítiques del jardí, reduint el potencial reproductiu d’aquesta espècie en aquella zona.
Les trampes han capturat mosquits des del 5 d’abril fins el 22 de novembre.
La baixada d’abundància del mosquit tigre sembla estar altament relacionada amb la baixada de la temperatura ambiental, que s’observa a final d’agost (més de sis graus en menys de 3 dies) i coincideix amb la davallada de quantitat de mosquits capturats. De moment encara s’esta estudiant la relació entre les dades meteorològiques del propi Jardí Botànic amb les fluctuacions en les poblacions de mosquit tigre.
3. Seguiment anual de poblacions de larves amb o sense tractament larvicida
a) Experiment amb gibrells en 3 localitzacions:
Es van col·locar girbells amb aigua i matèria orgànica, a un d’ells es va aplicar tractament i a l’altre no. Aquest experiment va permetre contrastar l’eficàcia del tractament, ja que el girbell amb tractament pràcticament no hi va créixer cap larva i al que no tenia tractament s’hi van comptabilitzar una gran quantitat. Per tant, es confirma que el tractament és altament eficaç.
4. Estudi de la xarxa d’interacció humà-mosquit mitjançant anàlisis d’ADN de mosquits i humans dins del Marimurtra.
Durant l’any 2021 s’han obtingut mostres d’ADN dels mosquits capturats a Marimurtra i de persones que hi treballen o el visiten.
La jornada celebrada a Marimurtra el del 12/06/21, on va participar gran part de l’equip de Mosquito Alert del CEAB-CSIC i la UPF, tenia l’objectiu de donar a conèixer el projecte entre els visitants i va permetre recol·lectar moltes mostres.
El gran nombre de mostres recollides, l’equip ha pogut posar a punt les tècniques necessàries per esbrinar quantes persones poden ser picades per una mateixa femella de mosquit tigre. Aquesta informació és molt interessant per entendre millor l’abast de la transmissió de virus patògens dels quals el mosquit tigre (entre d’altres mosquits) n’és vector.
Projecte: “Human-Mosquito Interaction Project” (UPF, CEAB-CSIC).