El naturalista del mes

Carl von Linné va ser el gran arquitecte de l’ordre en el món natural. Fill d’un pastor luterà i
botànic aficionat, va créixer captivat per la flora del jardí de la seva parròquia, passió que el
portà a estudiar medicina i botànica a la Universitat d’Uppsala. El 1732, un recorregut de més
de 2.000 quilòmetres per Lapònia va marcar linici de la seva gran ambició: substituir la
confusió dels sistemes de classificació anteriors per un mètode universal. Amb la publicació del
seu Systema naturae (1735), Linné va establir la nomenclatura binomial gènere i espècie, una eina revolucionària que encara avui ens permet designar de manera inequívoca cada ésser
viu. Obres cabdals com Species plantarum (1753) es consideren el punt d’arrencada de la
botànica moderna.

Si bé el seu sistema de classificació centrat en l’anatomia de les flors va ser desplaçat pel
“mètode natural”, que analitzava el conjunt de la planta, la seva metodologia per anomenar la
vida va ser acceptada universalment. Linné no només va posar nom a les plantes, sinó que va
transformar la biologia en una ciència organitzada. Aquesta influència va traspassar el món
científic; figures com Johann Wolfgang von Goethe, gran admirador seu, van arribar a afirmar:
«amb l’excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els ja morts, que m’hagi
influït més profundament».

A Marimurtra, la presència de Linné és central i simbòlica. Carl Faust va voler honorar-lo
dedicant-li el Templet de Linné, un dels racons més emblemàtics del Jardí. L’escala d’Epicur
enllaça aquest monument amb la plaça de Goethe, creant un diàleg silenciós entre la ciència i
la filosofia sobre els penya-segats de la Costa Brava.