Els arbres morts són molt més que troncs caiguts. Són refugi, aliment i espai de vida per a moltes espècies que, d’altra manera, difícilment trobarien lloc on viure, especialment en entorns urbanitzats. A Marimurtra en tenim un bon exemple: el gran pi blanc (Pinus halepensis) que, malmès per una ventada fa uns anys, va acabar morint, però es manté dret dins el Jardí.
En lloc de retirar-lo, es va transformar en una escultura de Land Art gràcies a l’artista blanenc Miquel Gelabert. Avui, aquesta obra no només és una peça artística dins el paisatge del Jardí, sinó que s’ha convertit també en un valuós refugi de biodiversitat.
Un nou habitant al Jardí: el picot verd
Aquest passat hivern i primavera hem tingut una sorpresa extraordinària: tot i que el picot verd (Picus sharpei) s’havia observat ocasionalment a Marimurtra en anys anteriors, mai fins ara no s’havia detectat que hi fes niu. Enguany, per primera vegada, ha escollit el pi mort per excavar-hi una cavitat i criar-hi dues cries amb èxit.
Aquest fet confirma com la presència de fusta morta pot afavorir espècies forestals difícils de veure en entorns humanitzats. El picot verd és una espècie protegida i considerada bioindicadora: la seva presència indica un ambient sa i equilibrat. La seva nidificació a Marimurtra és, per tant, una magnífica notícia per a la biodiversitat del Jardí.
Aliats naturals contra les plagues
Els picots són molt més que ocells bonics i curiosos: són grans controladors de plagues forestals. Amb el seu fort bec i llengua llarga i enganxosa, poden capturar insectes amagats sota l’escorça o dins la fusta.
Algunes plagues que el picot verd pot ajudar a controlar:
-
Processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa): depreda els primers estadis de les larves i les pupes.
-
Escarabat perforador del pi (Tomicus destruens).
-
Corc del moble o del pi (Hylotrupes bajulus): pot menjar-ne tant les larves com els adults.
Més fauna que aprofita la fusta morta
A Marimurtra, diversos elements de fusta morta es conserven expressament com a hàbitats naturals. Moltes altres espècies aprofiten aquests espais per viure-hi i, alhora, contribueixen a mantenir l’equilibri ecològic del Jardí.
Ocells insectívors:
-
Mallerenga carbonera (Parus major): fa el niu en cavitats de troncs morts i s’alimenta d’erugues, papallones i altres insectes.
-
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus): també utilitza forats a la fusta morta i caça larves i pugons.
-
Raspinell comú (Certhia brachydactyla): busca petits insectes sota l’escorça dels arbres.
Altres espècies com el ratpenat orellut gris (Plecotus austriacus) o els del gènere Myotis (com el ratpenat de musell fosc) poden fer servir escletxes d’arbres vells o morts per descansar o criar. Són excel·lents caçadors de mosquits, papallones nocturnes i altres insectes voladors.
La fusta morta: bioindicadora de boscos sans
La presència de fusta morta —tant troncs com branques caigudes— és un indicador clau de la maduresa i la bona salut d’un bosc. Al contrari del que podria semblar, la fusta en descomposició és un recurs vital per a centenars d’espècies.
Les cavitats a la fusta serveixen de refugi per una gran diversitat de fauna com ocells, rèptils o mamífers. A més, insectes xilòfags, com escarabats, s’alimenten i es reprodueixen en aquest tipus de fusta. És un fet clau per l’ecosistema, ja que són el primer esglaó d’una complexa cadena alimentària.
Tot aquest procés natural només és possible gràcies a la feina imprescindible dels descomponedors, com els fongs i els bacteris. Ells en són els protagonistes silenciosos: alliberen i reciclen nutrients a partir d’aquesta fusta morta, milloren la qualitat del sòl i contribueixen a la regeneració del bosc.
Marimurtra, un jardí viu i en evolució
A Marimurtra entenem la gestió dels espais verds com una eina per afavorir la biodiversitat. Deixar arbres morts in situ, sempre que sigui segur, és una pràctica senzilla i molt efectiva de fomentar la vida salvatge, especialment en entorns urbans on aquest tipus d’hàbitat escasseja.
La nidificació del picot verd n’és la prova. I potser només és el principi.
