Nomad blackboard: Les carabasses de Marimurtra

Aquesta pissarra forma part del projecte “The Nomad Blackboards” i que va acompanyar a l’exposició de 15 varietats diferents de carabasses locals.

En primer lloc, què són les carabasses? Les carabasses són el fruit d’una família de plantes anomenada Cucurbitaceae, que inclou 120 gèneres i 900 espècies. Tot i que la majoria d’espècies es troben en climes més càlids, algunes poden sobreviure en regions fredes gràcies a estructures de resistència que permeten la seva supervivència durant l’hivern.

Els éssers humans hem conreat i utilitzat durant molt de temps aquesta família de plantes (aproximadament uns 15.000 anys). És per això que tenen un gran valor econòmic i són molt presents en la nostra dieta.

Aquesta exposició inclou quatre espècies diferents de carbassa: Cucurbita moschata, Cucurbita maxima, Lagenaria siceraria i Cucumis melo. Les espècies Cucumis melo i Lagenaria siceraria pertanyen a la tribu anomenada Benincaseae, mentre que Cucurbita maxima i Cucurbita moschata pertanyen a la tribu Cucurbiteae.

Aquests fruits són força peculiars. Els fruits de Cucurbita maxima són considerats dels més grans de totes les plantes, com indica el seu nom.

Pel que fa a l’espècie Lagenaria siceraria presenta uns fruits asimètrics que sovint recorden a les ampolles (d’aquí el seu nom comú). No obstant això, presenta formes diverses, les quals van des de grans i arrodonides fins a petites amb forma d’ampolla o primes i serpentejants, sovint creixent més d’un metre de llarg.

A més, aquest tipus de carbassa és una de les primeres plantes cultivades, coneguda per la seva àmplia gamma d’usos. Tradicionalment, no només es cultivaba pel seu consum quan és jove, sinó que un cop madura i s’asseca es fa servir com a recipient, ja que presenta una pell resistent i impermeable. Aquest fet va permetre que es puguessin crear estris o recipients molt abans que es desenvolupés la ceràmica. A dia d’avui, encara conserva la seva importància cultural significativa en divereses cultures del món, especialment al Mediterrani i a l’Índia, on té un paper crucial en la música com a caixa de ressonància en diversos instruments de corda.

Aquesta carabassa és d’origen africà, des d’on es va estendre a diferents continents com l’asiàtic, l’europeu i l’americà. Les carbasses més antigues trobades al sud d’Àsia daten entre uns 9.000-8.000 anys d’antiguitat, mentre que a Sud-Amèrica daten aproximadament uns 8.000-7.000 anys. Hi ha dues teories científiques sobre com van arribar a Amèrica malgrat l’oceà que els separa; Una d’elles sosté que, com que les carbasses són molt lleugeres quan s’assequen, poden flotar pel mar. L’altra teoria suggereix que van ser transportades per poblacions paleoíndies (indígenes) mentre es desplaçaven d’Àfrica a Amèrica durant una era glacial.

Les carbasses que s’han mostrat a l’exposició del Jardí Botànic no només són interessants per la seva forma i color, sinó també perquè totes tenen un origen regional, la majoria procedents de Catalunya. Mostrar i preservar espècies regionals adquireix cada cop més importància en temps de globalització i monocultiu, que sovint fan disminuir aquestes espècies.