Nomad blackboard: Cactus

Els cactus s’han adaptat perfectament per sobreviure en un clima àrid.

Una de les adaptacions més importants d’un cactus és que té espines en lloc de fulles que són fulles modificades perquè les fulles normals perdrien massa aigua per evaporació.
Com que les fulles solen ser les responsables de la fotosíntesi, la tija del cactus ara s’encarrega de la fotosíntesi, però fins i tot això està adaptat per sobreviure a una sequera. El cactus utilitza estomes a la tija per deixar entrar el diòxid de carboni que és necessari per a la fotosíntesi. Els estomes són petits porus que s’obren a la nit. Mentre estan oberts, l’aigua pot sortir del cactus.

Per tant, els estomes només s’obren durant la nit quan fa més fred, i es pot evaporar menys aigua (metabolisme de l’àcid crassulàcià – CAM). A més, els cactus tenen menys estomes que les plantes normals. Els cactus posseeixen entre 15 i 70 estomes per mil·límetre quadrat, mentre que les plantes normals tenen més de 100 estomes per mil·límetre quadrat, tal com afirmen els autors Arthur Gibson i Park Nobel al seu llibre The Cactus Primer.

Els cactus estan coberts amb una cutícula gruixuda i cerosa que manté l’aigua dins del cactus i evita que s’evapori.

Dins del cactus, el teixit del parènquima pot emmagatzemar molta aigua. Els cactus fins i tot es poden expandir per emmagatzemar tanta aigua com sigui possible. Les costelles a l’exterior d’un cactus impedeixen que el cactus es trenqui quan s’expandeix.

Els cactus poden absorbir aigua a través de les seves arrels superficials i fibroses del sòl. A més, les arrels petites poden créixer tan bon punt plou.