Les palmeres són de la família de les arecàcies, són plantes monocotiledònies amb flor. També és coneguda com la família de les palmeres (Palmae)
És una familia orginària de zones tropicals i subtropicals, a Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló (Chamaerops humilis), totes les altres palmeres del nostre territori han estat introduïdes per l’home. Als tròpics ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa al desert. En general prefereixen sòls rics en aigua però ben drenats i amb temperatures elevades.
Les palmeres són vegetals amb port generalment arbori (més rarament arbustiu o lianoide) però amb una organització completament diferent als altres arbres.
1. Les palmeres són monocotiledònies, com les herbes. Tot i que realment les palmeres són megafòrbies (herbes gegants). Quan germinen les llavors, surt un únic cotiledó, una fulla primitiva que recorda molt a l’herba de la gespa. En el cas del gènere Phoenix, és una fulla simple.
2. Les monocotiledònies són plantes que només es multipliquen per llavors.
La reproducció per esqueixos es fa servir molt en la propagació d’arbres però en palmeres és difcícil que funcioni. D’una banda, són poques les que desenvolupen diversos troncs (Chamaerops humilis, Phoenix dactylifera, Cyrtostachys renda o Nannorhops ritchiana), i d’altra banda, les palmeres no tenen càmbium o meristem secundari, sense aquest meristem, no hi pot haver creixement.
3. L’estructura de les palmeres és fibrosa, no llenyosa i el tronc no és un tronc veritable, no desenvolupa anells de creixement (els pins fan 1 anell x any), es coneix pel nom d’estípit.
Els estípits només creixen en amplada (creixement secundari) fins que arriben al gruix definitiu, que depen de l’espècie. Després, el seu diàmetre és constant des del peu fins al ramell de fulles terminals. L’única part amb teixits meristemàtics, amb capacitat de creixement és la part de dalt del tronc de les palmeres, el que anomenem “l’ull de la palmera”. Llevat de rares excepcions, l’estípit no està ramificat. Si l’estípit queda ferit, ja no es recupera. A tot el llarg de l’estípit hi ha els senyals que deixen els pecíols de les fulles que van caient.
4. Totes les palmeres són perennes.
5. Les fulles poden ser de 3 tipus: pinnades (pinnes o folíols) com les Phoenix, palmades (ventall) i costapalmades (forma arrodonida ovalada).
6. Les flors agrupades en inflorescències sempre. Hi ha algunes espècies que només floreixen una vegada a la vida.
7. Les arrels són adventícies. Brollen des del mateix punt.
8. Les palmeres són plantes més modernes que els arbres. 140 MA. Els avantpassats de G. biloba, un dels arbres més primitius, ja existien fa més de 300 MA.
