Sabíeu que les cicadals són unes de les plantes més antigues que existeixen? Aquestes espècies fascinants van aparèixer fa més de 300 milions d’anys, molt abans que els dinosaures, i encara avui dia podem trobar-les en alguns jardins botànics i en entorns naturals molt concrets.
Durant el període Juràssic, les cicadals dominaven àmplies extensions de la vegetació terrestre. Tant és així que sovint es fa referència a aquell moment geològic com a “Era de les cicadals”, en reconeixement de la seva importància ecològica d’aleshores. Aquestes plantes van conviure amb els grans rèptils mesozoics, convertint-se en part essencial del paisatge que associem amb els dinosaures. No obstant això, actualment són un grup de plantes molt amenaçat.
Des del punt de vista botànic, les cicadals són gimnospermes, com també ho són les coníferes i els ginkgos. Això significa que els seus òvuls, en el moment de la fecundació, no estan protegits dins un ovari, sinó exposats. Per aquest motiu es parla sovint de “llavors nues”, una característica clau d’aquest grup.
Una altra característica singular és que són plantes dioiques: cada individu és exclusivament masculí o femení, una condició poc habitual en el regne vegetal, però molt interessant des del punt de vista reproductiu.
Actualment, es coneixen prop de 300 espècies de cicadals, agrupades en dues grans famílies:
- Cycadaceae, representada únicament pel gènere Cycas, que es distribueix pel sud-est asiàtic, Oceania i el sud-est d’Àfrica.
- Zamiaceae, amb diversos gèneres, entre els quals:
- Dioon – Mèxic i Amèrica Central.
- Encephalartos – Àfrica.
- Zamia – Amèrica Central, Sud-amèrica i el Carib.
- Ceratozamia – Mèxic.
- Macrozamia i Lepidozamia – Austràlia.
- Bowenia – Austràlia.
- Stangeria – sud-est africà.
- Microcycas – Cuba.
 |
 |
Moltes d’aquestes espècies de cicadals es troben en perill d’extinció a causa de la destrucció dels seus hàbitats naturals. El creixement lent, la taxa de reproducció baixa, la dependència d’hàbitats específics, sovint d’extensió limitada, i les síndromes de pol·linització dependents de vectors especialitzats, són alguns dels factors que fan de les cicadals un grup de plantes sensibles a les amenaces i a les alteracions. Aquestes poden ser d’orígens diversos, però amb les dades actuals, sabem que l’activitat antròpica és la que més en genera i la que té un efecte més letal. Amb tot això, segons la darrera actualització de la Llista Verrmella elaborada per la UICN (2022), fins el 69% de les espècies de cicadals es troben en situació d’amenaça (categories VU o “Vulnerable”, EN o “En perill”, CR o “En perill crític”, o EW o “Extint a la natura”). Si hi afegim les que freguen el límit de la situació d’amenaça (categoria NT o “Prop del perill”), llavors, el percentatge puja fins al 80%. Així que solament un 20% de les cicadals resta fora del risc d’extinció.
Per tot això, una de les missions principals de Marimurtra és conservar, estudiar i ampliar les col·leccions de planta viva, contribuint així a la preservació de la biodiversitat vegetal del nostre planeta. La col·lecció de cicadals del Jardí Botànic Marimurtra és una de les més importants d’Europa a l’aire lliure. Actualment, compta amb 127 espècies, repartides entre les zones visitables del Jardí i les àrees de cultiu. Això representa aproximadament el 41% de totes les espècies de cicadals conegudes al món. Destaquen especialment:
- Gènere Cycas: amb 30 espècies de les 160 conegudes (representant un 18,75% del total mundial).
- Gènere Dioon: 16 espècies de les 18 conegudes (representant un 88,8% del total).
- Gènere Encephalartos: 43 espècies de les 66 conegudes (representant un 65,2% del total).
Aquestes xifres, doncs, reflecteixen l’esforç i el compromís del Jardí amb la conservació de la biodiversitat.
Si voleu aprofundir en aquest grup de plantes tan singular, podeu consultar el primer volum de la col·lecció Col·leccions Marimurtra: 1. Cicadals, elaborat per l’investigador botànic Pere Fraga i el conservador Iván Soto. El llibre s’ha concebut com una eina de coneixement, consulta i suport a la visita. A més d’oferir una introducció rigorosa a les cicadals, també hi trobareu un catàleg detallat i la localització sobre el mapa de les espècies que es poden veure a Marimurtra —un centenar i mig— de les més de tres-centes conegudes arreu del món. Més informació a marimurtra.cat.
