El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un mosquit negre i petit, d’entre 6-9 mm de longitud. Es pot reconèixer per tenir una sola línia a la part posterior del cap i el tòrax (1). Les seves potes són negres amb taques blanques que li confereixen un aspecte de zebra (2).
A diferència d’altres mosquits, és diürn, amb activitat a primera hora del matí i sobretot a la tarda fins al vespre. És en aquests períodes quan sol picar.
Principals diferències entre el mosquit tigre i el comú:
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és més fosc i presenta bandes blanques al tòrax i potes, mentre que el mosquit comú (Culex pipiens) és marró i sense patró aparent.
Cicle vital:
Els mosquits tenen un cicle complex amb fases en ambients diferents.
Els adults (1) són terrestres i ponen els ous (2) a prop de l’aigua o en llocs humits. Les larves (3) són aquàtiques i s’alimenten de microorganismes i matèria orgànica en suspensió, pujant a la superfície de l’aigua per a respirar oxigen atmosfèric. Al cap de pocs dies, depenent de la temperatura, les larves es transformen en pupes de forma arrodonida (4). En aquest estadi no s’alimenten, sinó que té la metamorfosi de larva aquàtica a adult.
Hàbitat i dieta:
Tot i que també entra a les cases, està molt lligat a espais exteriors, on sol amagar-se entre la vegetació.
De manera que, el seu hàbitat ideal són els racons humits i ombrívols.
Pel que fa a la seva dieta, mascles i femelles en tenen una de diferent: Els mascles s’alimenten només de nèctar, mentre que les femelles, que també en mengen, necessiten proteïnes de la sang per a pondre ous. És per això només piquen elles.
Origen i distribució:
És una espècie invasora provinent del sud-est asiàtic. En les últimes dècades ha envaït molts països, estant avui present a Àsia, Àfrica, Amèrica, Austràlia i Europa, i ja es troba estès per aquests cinc continents. Sent considerada una de les 100 espècies més invasores del món!
La globalització ha permès la seva expansió passiva per mar i terra i el transport de pneumàtics usats i plantes ha contribuït a la seva invasió. A Europa va arribar en 1979, entrant per Albània, el 2004 es va detectar per primera vegada a Espanya a la província de Barcelona. En l’actualitat l’espècie es distribueix per tota la costa mediterrània i s’endinsa cap a l’interior. La seva gran plasticitat per adaptar-se a noves condicions fa preveure que l’espècie ampliarà la seva àrea de distribució en els pròxims anys.
Investigadors han estudiat la composició genètica del mosquit tigre a Europa i els resultats els hi ha permès detectar les diferents rutes d’entrada des d’Àsia i com s’ha expandit pel continent. Confirmen la importància del desplaçament dels mosquits dins dels cotxes. El moviment de mosquits entre regions determina la composició genètica de les seves poblacions, i pot tenir implicacions pràctiques importants com l’existència de diferències entre mosquits en la seva eficàcia a l’hora de transmetre virus.
Problemàtica:
El mosquit tigre és considerat un problema de salut públic no sols per la irritació que causa les seves picades sinó per la seva capacitat de transmetre nombroses malalties. Alguns dels virus que pot transmetre: Dengue, Zika, Chikungunya i Febre groga.
A diferència d’altres mosquits, el mosquit tigre pot picar diverses vegades per a un únic àpat. De manera que un sol mosquit pot picar diverses vegades a la mateixa persona. A més, pot picar diversos animals, sobretot mamífers, però rarament transmet patògens entre animals i humans. De fet, sovint s’utilitza com a exemple d’un cicle de transmissió directa entre humans, sense la intervenció d’altres espècies. Tot i que, en condicions de laboratori s’ha comprovat que aquest mosquit pot infectar-se amb fins a 22 virus diferents.
Accions de Marimurtra i resultats:
A Marimurtra es prenen mesures per reduir l’abundància de mosquit tigre, en col·laboració amb tècnics especialitzats, investigadors i amb la participació al projecte científic Mosquito Alert:
-
Cartografia i revisió periòdica dels punts de cria potencials.
-
Aplicació de larvicida i altres mecanismes de control biològic (com larves de libèl·lula, que depreden voraçment les larves dels mosquits).
-
Eliminació de punts de cria mecànicament (perforació d’embornals, retirada de bromèlies).
-
Monitoratge de mosquits adults.
Resultats i conclusions
Amb aquestes mesures s’ha aconseguit reduïr l’abundància de mosquit tigre al Jardí i, per tant, una disminució de les molèsties i del risc sanitari.
La participació en estudis científics ha contribuït a ampliar el coneixement sobre els mosquits i, alhora, ha permès ajustar i optimitzar el calendari de tractaments al Jardí.
