El naturalista del mes

Nascuda a la població menorquina de Ferreries va viure la seva infantesa a Ciutadella. La seva vocació per les ciències de la natura la va dur a cursar ciències biològiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963.

Es va integrar immediatament a la Càtedra de Botànica, regentada llavors pel Dr. Oriol de Bolós, i dedicà els següents anys a l’ampliació d’estudis i a la realització de la tesi doctoral combinant-ho amb la docència. Va esdevenir professora titular l’any 1985, i l’any següent va guanyar la plaça de catedràtica de Biologia Vegetal la Universitat Autònoma. Aquesta plaça havia estat ocupada per una altra gran dona de la ciència catalana, la Dra. Creu Casas i Sicart, estudiosa de les molses.

Amb la seva tesi que titulà «Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines», va obrir una nova línia de recerca geobotànica al nostre país, cosa que significà un esforç d’adequació metodològica i científica. Obtingué el grau de doctora el 1972, i  va obtenir el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans aquell mateix any.

Inquieta i amant de la innovació, va trobar en la Citotaxonomia, branca de la biologia que tracta de les relacions i la classificació dels organismes mitjançant l’estudi dels cromosomes, un camp que combinava la seva especialitat botànica amb el seu interès per la genètica.

Sempre va romandre molt arrelada a Menorca. Va estudiar la flora balear i especialment la menorquina i els seus endemismes. La seva sensibilitat la dugué a adoptar posicions ecologistes i de denúncia de la destrucció de la natura. Aquesta frase publicada en una carta que va escriure l’any 1980 al Diari de Menorca, és una declaració de principis:

“La meva professió -som botànica- m’ha fet estimar més encara i d’una altra manera, aquesta meva terra, i la defensaré una i altra vegada encara que, dels qui m’haurien d’escoltar, crec, pocs en facin cas”.

Molts dels seus estudis sobre la vegetació menorquina van servir pocs anys més tard per donar suport a la Llei d’Espais Naturals i la declaració com a Reserva de la Biosfera de la seva estimada illa.

De salut fràgil, va morir a Barcelona el Nadal de 1991 amb només 51 anys.

A Marimurtra s’ha donat el seu nom al camí que condueix des de l’entrada al tercer jardí fins a la plaça de Goethe en homenatge a la seva obra.