Aquest exemplar de Melaleuca armillaris del Jardí Botànic Marimurtra pateix de la seva arquitectura que es troba dominada per altres arbres i una branca horitzontal que amenaça de trencar-se. L’objectiu de la intervenció és evitar el trencament. Aquesta proposta és coneguda com a sustentació artificial dinàmica, i es basa en un concepte anomenat efecte de tigmomorfogènesi, que involucra els moviments i la bioquímica que determinen el creixement dels arbres.
En comptes d’utilitzar una sustentació fixa, que limitaria el creixement de l’arbre, s’ha optat per una solució dinàmica que permet moviment. Quan hi ha vent, la sustentació s’ajusta perquè la branca baixa, i quan no hi ha vent, puja, per imitar el moviment natural que la branca faria sense cap suport i, per tant, l’arbre continua tenint la percepció de la càrrega dels vents.
En l’àmbit tècnic, aquesta sustentació dinàmica es compon d’un tub que encaixa en un altre, i en el qual es troba un amortidor que treballa en oscil·lacions per evitar les vibracions indesitjades. Es tracta doncs que l’arbre faci una regulació natural del risc, mitjançant un creixement adaptatiu, fabricant fusta de reacció allà on sigui necessària.
Tant la proposta del disseny, com la instal·lació i la informació tècnica ha estat proporcionada per Sergi Perdices, Arboricultor, Gerent de Naturalia Jardiners i Josep Manel Fernández, reconegut Mestre formador d’arboricultors.
