Com s’originen les varietats tradicionals de cultiu?

Quan parlem de varietats, ens referim a plantes d’una mateixa espècie que presenten diferències notables, com passa amb els tomàquets (Solanum lycopersicum L.). Tot i ser de la mateixa espècie, n’hi ha de molts tipus amb usos culinaris diferents.

Les varietats tradicionals són aquelles que es cultiven en una zona concreta des de fa almenys cinquanta anys, tot i que sovint no se’n pot demostrar l’antiguitat per escrit i es coneixen gràcies a la memòria popular.

L’origen d’una varietat local

Tot comença quan una llavor arriba a un territori nou. Per exemple, amb una carabassera, els pagesos en deixaven completar el cicle vital i en guardaven les llavors any rere any, escollint les millors. Aquest procés combinava selecció artificial, feta pels humans (per mida, gust, resistència…) i selecció natural (per la capacitat de conservar-se i germinar). Amb el temps, les plantes s’adaptaven al medi local i acabaven diferenciant-se segons la zona, donant lloc a les varietats locals actuals.

Un llegat viu

La combinació entre selecció natural i artificial forma part del procés de domesticació vegetal, un llegat valuós que encara avui algunes persones mantenen, adaptant les plantes al seu entorn i a un clima variable. Tot i això, aquesta pràctica s’ha anat perdent i sovint es recorre a comprar planters, perdent el vincle amb la llavor i la seva diversitat genètica. Per això, és important conservar i promoure les varietats locals, que formen part de la nostra cultura, història i paisatge, per poder continuar sembrant futur amb les llavors del passat.