Nomad blackboard: La Selva vs el desert

En aquesta pissarra es volen mostrar les diferències de dos hàbitats completament oposats que es troben a molta proximitat al Jardí, juntament amb les estratègies que tenen les plantes que els permeten viure-hi. 

D’una banda, tenim el desert. Els deserts se solen trobar en regions geogràfiques on la radiació solar és molt intensa, és a dir, en zones del món on el sol incideix directament durant la major part de l’any i on no hi ha molts núvols que la bloquegin. La llum solar és energia que es transforma en calor i acaba escalfant el paisatge. La humitat és baixa, ja que no plou sovint amb una precipitació mitjana de 100 a 300 mm de pluja a l’any (al Mediterrani la mitjana és d’entre 400 i 600 mm). L’aigua és termoreguladora en un ecosistema i és capaç de refredar-lo, perquè pot absorbir la calor sense augmentar molt la seva temperatura. Com que l’aigua no és gaire present en aquest indret, les temperatures no es poden disminuir. El sòl característic del desert és arenós i rocós amb l’habilitat d’escalfar-se ràpidament durant el dia i refredar-se ràpidament durant la nit. A més a més, com que no hi ha gaires núvols, aquests no reemeten la calor cap a la superfície i, per tant, aquesta s’evapora ràpidament sense cap barrera que la bloquegi. Com a resultat, a la nit, un cop el sol es pon, les temperatures baixen molt ràpidament. No obstant això, existeixen plantes que són capaces de viure amb aquestes condicions, com són els cactus, però no creixen de manera abundant, sinó que es troben separats espacialment. Es tracta d’una vegetació escassa i aquesta no és suficient per crear espais amb prou ombra per refredar l’ecosistema. Per desenvolupar-se en aquest indret tan característic presenten una sèrie d’adaptacions biològiques, com són: les espines, les arrels superficials molt desenvolupades i la seva capacitat d’emmagatzemar aigua a les tiges; i és gràcies a això que sobreviuen en el clima subtropical àrid.

Per mantenir aquesta mena de vegetació al Jardí, les plantes van ser col·locades en una zona amb molta irradiació solar on la temperatura és més elevada, i, en un terreny inclinat que permet el desplaçament de l’aigua pluvial per no inundar les arrels dels cactus.

D’altra banda, tenim la selva. A la selva plou diàriament de forma abundant amb una mitjana de 2000 mm de pluja a l’any. Per tant, la humitat ambiental és elevada i hi ha una gran disponibilitat d’aigua. Quan plou, els arbres intercepten part de l’aigua i aquella que no ha estat interceptada cau al sol. A la selva, la vegetació és molt abundant i frondosa, de manera que no deixa gaires espais exposats de sòl i per això hi ha aigua que queda interceptada sobre les fulles. Així i tot, com les fulles són flexibles només una petita part de l’aigua s’hi queda acumulada i la majoria sí que arriba al sòl. Un cop està al sol, l’aigua és absorbida per les arrels de les plantes, i un cop ha estat metabolitzada acaba sent evaporada en el procés de fotosíntesi per tornar a formar part de l’atmosfera. Les temperatures a la selva són sempre estables amb valors al voltant dels 20 ºC. Encara que hi hagi una elevada irradiació, i que tècnicament podria fer més calor, el clima presenta una sèrie de factors que regulen la temperatura i la fan disminuir. En primer lloc, els núvols. Aquests tapen i filtren una gran part d’aquesta llum solar i són molt abundants a la selva. A continuació, la humitat ambiental que és molt elevada, de manera que hi ha molta aigua disponible per absorbir la calor sense augmentar gaire la seva temperatura. Aquests factors combinats permeten el desenvolupament d’una flora molt frondosa i densa que s’estructura en capes. Els arbres més alts proporcionen ombra a la resta de plantes que es troben per sota. Això no obstant, les plantes necessiten la llum solar per fer la fotosíntesi, de manera que presenten adaptacions per poder arribar a aquesta llum, com són: la capacitat enfiladissa, l’epifitisme (capacitat de créixer damunt d’un altre organisme o superfície) i la presència de grans fulles, entre d’altres; i és gràcies a això que sobreviuen en el clima subtropical humit.

Per mantenir aquesta mena de vegetació al Jardí, les plantes van ser col·locades en una zona amb molta ombra on la temperatura no és tan elevada a l’estiu. L’ombra prové de l’estructura arquitectònica de la pèrgola i de la mateixa vegetació. També, s’ha de mantenir un rec constant per imitar la pluja que es dona de manera natural en aquest clima.

En conclusió i responent a la pregunta inicial, els diferents climes són els que dicten les condicions climàtiques (temperatures, irradiació i pluges) d’un ecosistema i són les que limitaran la presència d’un tipus o altre de comunitat vegetal. La comunitat vegetal del desert és completament diferent de la de la selva i cadascuna presenta les seves adaptacions als climes on es desenvolupen. Per tant, les plantes que hi ha al desert no són les mateixes que hi ha a la selva i cadascuna té uns requisits diferents que les permeten desenvolupar-se allà on les condicions siguin òptimes.