Nomad blackboard: Centenari de Marimurtra

Aquest any 2024 és molt especial pel Jardí Botànic de Marimurtra, ja que se celebra que fa 100 anys que Marimurtra va començar a caminar. En aquesta pissarra es mostren els fets més destacats de la trajectòria del Jardí en una línia del temps. Pels que en voleu saber més, no us perdeu el resum d’aquesta història:

Carl Faust va ser un visionari emprenedor que va néixer el 10 de setembre de 1874 a Hadamar, Alemanya. Des de ben petit, va demostrar una gran passió per les ciències naturals i la botànica. La seva casa natal es trobava molt a prop de Palmengarten un jardí botànic de palmeres i del museu Senckenberg d’Història Natural. Encuriosit pel seu voltant, va començar a recol·lectar i estudiar plantes a partir dels onze anys. Els seus professors, reconeixent l’esforç i interès que mostrava per la natura, van recomanar als seus pares que estudiés ciències naturals. No obstant això, al ser el germà gran i per assegurar l’economia de la família, el seu pare el va dirigir cap al món dels negocis.

Va començar els estudis de comerç i amb contactes per part del seu pare es va establir d’aprenent amb el senyor Besthorn a Frankfurt, fins que el van cridar pel servei militar. Un cop superat, va continuar amb els seus estudis a l’Escola Comercial de l’Associació d’Homes de Negocis de Frankfurt, alhora que va tornar a l’empresa d’en Besthorn on va fer unes pràctiques remunerades. El 1987 va obtenir el títol de comercial, i aquell mateix any se li presentà una oportunitat que li va canviar la vida. Herr Pütz li va proposar incorporar-se, com a comercial, a una nova delegació de l’empresa Körting Gebrüder que s’establiria a Barcelona. El jove Faust de 23 anys va acceptar i va començar a treballar en aquesta empresa que era subministradora i muntadora de maquinària i productes per a instal·lacions de calefacció i vapor. Hi va estar fins a l’any 1908, quan va dimitir i va fundar la seva pròpia empresa amb Wilhelm Kammann anomenada Faust y Kammann (FyK), encara existent el dia d’avui.

Els esforços van ser recompensats, i els socis van aconseguir fer créixer l’empresa i construir una fortuna. Faust, amb el seu capital va comprar diverses cases i alguns terrenys tant a Alemanya com Catalunya, fins que el 1918 va adquirir uns camps de conreu abandonats a Blanes que el van inspirar. Va tenir la idea de construir un jardí botànic amb plantes de climes àrids i tropicals on joves investigadors del nord i del centre d’Europa hi poguessin fer recerca i experimentació. Va continuar treballant fins que, el 1924, va decidir dedicar-se completament al seu somni: construir un jardí botànic. Es van posar d’acord amb el Wilhelm Kammann per liquidar la societat i el seu company de negoci va comprar totes les accions i va passar a ser el conseller delegat mentre que Carl Faust es dedicava a construir el Jardí Botànic Marimurtra. Per fer-ho, es va posar en contacte amb paisatgistes, botànics, jardiners i arquitectes molt talentosos de l’època com Wilhelm Narberhaus, Zenon Schreiber, Pius Font i Quer, Erik Svensson, Josias Braun-Blanquet, Hans Krainz, Josep Cuatrecasas i Josep Goday; entre d’altres, perquè l’ajudessin.

Si bé, la relació entre els antics socis i amics es va anar trencant, el negoci no s’aturava i es va continuar expandint fins i tot desenvolupant patents pròpies com mecanismes de depuració d’aigua condensada, o dispositius per facilitar l’obertura de llaunes de conserva, entre d’altres. Es té constància que Faust continuava fent un repàs als balanços generals i assessorava en algunes qüestions a l’empresa, però cada cop s’anava desvinculant més.

Diverses expedicions i viatges van ser necessaris per portar exemplars botànics a Marimurtra i fer connexions amb centres d’investigació. El fundador va marxar al centre d’Europa i uns dies més tard va arribar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) que el va mantenir separat del seu llegat. Tot i això, el Jardí va sobreviure a glaçades, bombardejos, manca de recursos i a l’ocupació de tropes. Un cop arribà Faust a Espanya, va iniciar la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que va deixar a la corda fluixa tant a ell com al Jardí. Així doncs, va passar de viure a Barcelona a mudar-se a Blanes a la Fonda Patacano per estar dia rere dia al Jardí amb els seus treballadors. Neguitós per com seria el futur de Marimurtra, va crear una fundació a Suïssa per prolongar la vida i continuïtat del seu projecte de vida, però va tenir problemes per legalitzar-la i així va continuar intentant-ho durant una dècada.

Un cop acabada la guerra, va tenir l’oportunitat de viatjar i fer contactes mentre expandia el Jardí. També va impulsar i fundar estudis de recerca amb joves científics que van visitar el jardí i el van acompanyar i fer molt feliç els darrers anys de la seva vida.

Va continuar gaudint de Marimurtra i treballant-hi fins que es va començar a emmalaltir el 1950, fet que el va fer mudar a la casa que va construir dins de Marimurtra. Preocupat per la seva salut i veient que la fundació que va intentar consolidar a Suïssa no s’oficialitzava, va crear la Fundació Carles Faust a Catalunya el 1951 amb un patronat internacional que s’encarregaria de la prolongació i gestió del Jardí. A partir d’aquí, ell es va retirar i amb l’empitjorament de la seva salut, l’alemany va acabar morint el 24 d’abril de 1952.

Malgrat tot, la fundació i el Jardí van tirar cap endavant fins que, amb el pas dels anys i la dedicació de moltes persones, ha esdevingut un dels jardins botànics més importants d’Europa amb prop de 4000 espècies vegetals i una alta biodiversitat. A dia d’avui, la gestió sostenible de l’espai és pionera en el món de la conservació vegetal, ja que no s’utilitzen productes químics de síntesis i s’entén el Jardí com a molt més que una col·lecció de plantes, com un ecosistema en si mateix.

Així doncs, 100 anys després dels seus inicis, Marimurtra és avui un referent en conservació vegetal i divulgació científica, acollint projectes de recerca relacionats amb la conservació d’espècies en perill i el control de plagues.