La floració dels àloes

Aquesta pissarra forma part del projecte “The Nomad Blackboard” i explica visualment dades sobre els àloes.

El gènere Aloe és originari del sud i l’est d’Àfrica, però avui dia creix en gairebé tot arreu, especialment al Mediterrani i Àsia. L’espècie més famosa d’aquest gènere és probablement l’Aloe vera.

Les flors tenen una gran varietat de grandàries, formes i colors. Les espècies més grans solen tenir flors grans i de colors brillants, mentre que les espècies més petites tendeixen a mostrar menys flors, però també de colors. Els àloes comencen a florir al principi de la primavera, quan la planta té almenys 3 anys. Al Jardí Botànic Marimurtra podrà admirar diferents espècies d’àloe amb flors que van del vermell al taronja, passant pel rosa i el groc. Per exemple, es pot veure l’Aloe marlothii dibuixada a la pissarra amb les seves vibrants flors taronges i grogues.

El més interessant dels àloes és com es pol·linitzen. El mecanisme no és el mateix per a totes les espècies: algunes són pol·linitzades per ocells, unes altres per insectes i altres per una combinació de tots dos. A més, l’espècie Aloe peglerae és pol·linitzada, entre altres, per petits mamífers, com el ratolí de roca de Namaqua (Micaelamys namaquensis). Encara que algunes espècies d’àloe exposades a Marimurtra són pol·linitzades per ocells, això no ocorre aquí al Jardí. L’Aloe marlothii, per exemple, és originari de Sud-àfrica, on és pol·linitzada per diferents espècies d’ocells, com l’ocell de sol de pit blanc (Cinnyris talatala). Atès que l’hàbitat natural d’aquest ocell es troba a l’Àfrica meridional i central, aquesta pol·linització no es produeix aquí a Catalunya. No obstant això, fora de l’habitual, s’han albirat espècies d’ocells autòctons i migratoris, com la Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), les quals pol·linitzen esporàdicament els àloes i/o altres plantes exòtiques del Jardí. No es tracta d’un esdeveniment natural, sinó d’una conseqüència de tenir plantes de moltes regions diferents del món.

El color de la flor és un dels principals factors que determinen als pol·linitzadors a seleccionar una planta concreta. Mentre que les abelles tendeixen a sentir-se atretes per flors grogues i blanques perfumades amb poc nèctar, els ocells trien més sovint flors taronges, grogues o vermelles sense perfum, però amb més nèctar. Curiosament, la coloració vermella les fa fàcilment perceptibles i fa que es registrin com a font de molta energia.

Però, per què algunes plantes, com els àloes, floreixen a l’inici de l’any, com la que pots veure ara mateix al Jardí? El concepte important aquí és la vernalització. Aquesta evita que les plantes floreixin a finals de tardor, una època sovint menys òptima per a aquest esdeveniment. La vernalització descriu el procés d’exposició adequada al fred (0-10 °C durant almenys un mes) i posterior exposició a temperatures més altes, que fa que les flors de certes plantes floreixin.

L’exposició al fred provoca respostes d’adaptació a les temperatures en les plantes. Es creu que en la vernalització intervé en processos genètics. Per exemple, en algunes plantes, certes proteïnes «supressores de la floració» semblen inhibir-se en el procés de floració. A més de les temperatures, en la floració també influeixen factors com la durada del dia o les hormones de la planta.

Altrament, els àloes poden reproduir-se de dues formes: sexual i asexualment. El mètode de reproducció sexual implica la pol·linització, en la qual el pol·len de la part masculina d’una flor (estam) es transfereix a la part femenina (pistil). Aquest procés permet la fecundació i dona lloc a la formació de fruits i, finalment, de llavors. De les quals més tard poden créixer noves plantes d’àloe. Aquestes llavors tenen una barreja del material genètic de les dues flors implicades. Tanmateix, l’àloe també es reprodueix asexualment mitjançant el creixement de plançons, que brollen al voltant de la base de la planta mare. Aquestes cries poden separar-se i replantar-se per a créixer, i són plantes genèticament idèntiques (clons). En algunes espècies d’àloe poden créixer fins a 25 d’aquestes plantes clons a l’any, el que converteix a aquest mètode en un mètode de reproducció eficaç!

En resum, amb el seu procés de pol·linització únic i la seva capacitat per a florir a principis de primavera i alternativament a la tardor-hivern, els àloes exemplifiquen la resistència de la naturalesa i la bellesa de les transicions estacionals. Les seves flors aporten colors vibrants i bells al Jardí en una època en la qual aquest sol mancar de matisos.