Aquest agost, alguns visitants de Marimurtra s’han trobat amb una sorpresa inesperada: el camí de les araucàries tancat. No és per obres ni manteniment, sinó per seguretat. El motiu? Les pinyes gegants de l’Araucaria bidwillii, que amb els forts vents i les pluges dels darrers dies han començat a caure des de les alçades. I no parlem d’una pinya qualsevol: pot arribar a pesar més de 10 kg, la qual cosa la converteix en un autèntic projectil natural. Una bona raó per protegir tant visitants com treballadors!
Fòssils vivents de l’hemisferi sud
Les araucàries són un gènere de coníferes gimnospermes amb una història evolutiva fascinant. Són plantes molt antigues, que ja poblaven la Terra fa més de 200 milions d’anys, i que van conviure amb els autèntics dinosaures! Per això sovint se les considera fòssils vivents, ja que han canviat molt poc des d’aquella època remota.
La seva distribució actual també ens explica un tros de la història del planeta: el seu origen i la seva distribució estan vinculades a l’antic supercontinent Gondwana. Per això avui les trobem només a: Austràlia (Queensland, illa de Norfolk), Nova Caledònia (que és el lloc amb més diversitat d’espècies, unes 13), Nova Guinea i el sud de Sud-Amèrica (Xile, Argentina i Brasil). A l’hemisferi nord no hi ha cap espècie d’araucària autòctona. Les que hi podem veure han estat plantades.
Actualment, al Jardí Botànic Marimurtra en podem admirar fins a cinc espècies diferents:
- Araucaria angustifolia, del sud del Brasil i països veïns, avui en greu regressió al seu hàbitat natural.
- Araucaria bidwillii, de Queensland (Austràlia), famosa pels cons gegants i pels seus valuosos pinyons.
- Araucaria columnaris, endèmica de Nova Caledònia, de port molt recte i esvelt.
- Araucaria cunninghamii, d’Austràlia i Papua Nova Guinea, coneguda per la seva fusta apreciada.
- Araucaria heterophylla, originària de l’illa de Norfolk (Austràlia), molt popular també com a arbre ornamental.
Coníferes amb cons gegants
Com totes les gimnospermes, les araucàries no produeixen flors ni fruits. En comptes d’això, desenvolupen cons o estròbils, unes estructures reproductores espectaculars. El cas de l’Araucaria bidwillii és especialment sorprenent: els seus cons poden superar la mida d’una pilota de futbol i contenir desenes de pinyons de fins a 5 centímetres de longitud, comestibles i molt apreciats a Austràlia. La comparació amb els nostres petits pinyons mediterranis deixa clara la diferència!
El gegant de Marimurtra
A banda de tenir les pinyes més imponents, l’Araucaria bidwillii és també l’arbre més alt de Marimurtra, amb més de 26 metres d’alçada. La seva silueta majestuosa domina el paisatge del Jardí i ens recorda que estem davant d’una espècie amb milions d’anys d’història.
Un bosc diferent
Quan pensem en un bosc, sovint imaginem un espai dens i ombrívol, amb un sotabosc espès. Però els boscos d’araucàries són diferents: solen ser boscos clars, amb arbres alts i separats entre si, que deixen passar molta llum fins a terra. Això fa que, en lloc d’un sotabosc tancat, hi creixin prats i herbassars, creant un paisatge que recorda més aviat un parc natural que no pas una selva frondosa.
Cada espècie ocupa un hàbitat propi: l’Araucaria angustifolia, al sud del Brasil, forma els anomenats “boscos de pins del Brasil”, clars i amb herba sota; l’Araucaria bidwillii combina boscos muntanyencs i zones obertes de Queensland, Austràlia; i espècies insulars com l’A. heterophylla o l’A. columnaris s’adapten als ambients costaners i ventosos del Pacífic. Totes, però, comparteixen aquesta estructura oberta i lluminosa que les fa úniques.
Un camí tallat per seguretat
Per aquest motiu, aquests dies hem hagut de tancar temporalment el camí de les araucàries. La caiguda de cons de gran mida i pes podria suposar un risc per a tothom. És una mesura preventiva que ens permet alhora explicar una curiositat botànica fascinant: poques vegades tenim tan a prop la prova de com la natura pot ser alhora majestuosa i poderosa.
La pròxima vegada que visiteu Marimurtra, atureu-vos davant d’aquest camí i mireu amunt. Penseu que esteu contemplant unes plantes que han sobreviscut gairebé intactes des de l’era dels dinosaures i que avui continuen sorprenent-nos amb la seva bellesa i força.
