El Jardí Botànic Marimurtra continua enriquint el seu relat científic i humà amb la incorporació de figures clau de la història de la ciència. Un dels espais més significatius del tercer jardí, l’estany, porta el nom de Lynn Margulis (1938–2011), en reconeixement a la seva recerca que va transformar profundament la manera com entenem la vida a la Terra. Amb aquesta nomenclatura del jardí, també es vol posar en valor les contribucions femenines a la ciència.
Aquest homenatge s’emmarca en el nou nomenclàtor del Jardí Botànic Marimurtra, un document que recull i actualitza els noms de tots els espais i camins del jardí, amb breus notes biogràfiques dels personatges homenatjats. El nomenclàtor, elaborat per Josep Maria Camarasa i Cristòfol Jordà Sanuy, es pot consultar a marimurtra.cat/toponimia.
El passat divendres 29 de maig, la Fundació Carl Faust va retre homenatge a la científica en un acte emotiu al Jardí. L’esdeveniment va comptar amb la presència de diversos patrons de la fundació, així com de Ricard Guerrero, microbiòleg i parella de Margulis durant 28 anys, i altres persones vinculades a la seva trajectòria.
L’homenatge va incloure una visita a l’estany que porta el seu nom i uns parlaments a la Casa de Faust, on es van projectar imatges de la seva vida i recerca, recordant tant la seva dimensió científica com humana.
Margulis va ser una biòloga nord-americana pionera, coneguda sobretot pel seu paper en el desenvolupament de la teoria endosimbiòtica, inicialment controvertida però avui àmpliament acceptada. Aquesta teoria explica l’origen de les cèl·lules eucariotes a partir de la simbiosi entre organismes procariotes.
Amb els seus estudis sobre simbiogènesi, Margulis va destacar la importància de la cooperació i la simbiosi com a processos evolutius fonamentals, complementaris als mecanismes evolutius ja coneguts. La seva obra va transformar profundament la comprensió de l’origen i l’evolució dels organismes complexos i va reforçar la idea d’interdependència entre els éssers vius.
Naturalista en el sentit més ampli, va dedicar gran part de la seva carrera a l’observació de bacteris i protoctists. També va ser una destacada defensora i divulgadora de la hipòtesi Gaia, formulada per James Lovelock, segons la qual la biosfera funciona com un sistema autoregulat capaç de contribuir al manteniment de condicions favorables per a la vida.
En els seus darrers anys, Margulis va mantenir una estreta relació amb la recerca als Països Catalans, estudiant els ecosistemes microbians del Pla de l’Estany i del Delta de l’Ebre, tal com va explicar el seu marit durant el parlament.
