A la plaça de Narberhaus ja hi llueix, un any més, la nostra exposició de carabasses. Una mostra de varietats que sorprèn per la diversitat de formes, colors i mides, i que ens recorda fins a quin punt aquest fruit ha acompanyat la humanitat al llarg de la història.
Aquest any presentem 17 varietats de gèneres diferents —Cucurbita i Lagenaria—. Les llavors, inicialment obtingudes de la cooperativa Les Refardes, ja formen part del nostre propi cicle de conservació. Les carabasses que es van sembrar al mes de març provenen de la collita de Marimurtra l’any anterior. Entre les peces més singulars hi trobem la “serp de Sicília” (Lagenaria siceraria longuissima), les carabasses gegants de Cucurbita maxima o les delicades varietats de Cucurbita moschata, com la “del Violí” o la “llarga de Gironella”.
Més enllà de la forma: el valor de conservar varietats
Les carabasses formen part de la família de les Cucurbitaceae, amb més de 120 gèneres i unes 900 espècies. Conreades des de fa uns 15.000 anys, han estat utilitzades per a l’alimentació, la medicina i, fins i tot, com a estris quotidians, especialment en el cas de les carabasses d’ampolla (Lagenaria siceraria).
Conservar varietats locals és clau per mantenir viva aquesta diversitat. En temps de globalització i monocultiu, aquestes col·leccions ens recorden el valor d’un patrimoni agrícola que cal preservar.
Una curiositat d’aquest any: les hibridacions
Enguany hem detectat que algunes carabasses de Marimurtra han patit hibridacions involuntàries. No sabem exactament quines espècies s’han creuat, però han aparegut exemplars amb trets que combinen característiques de diferents varietats i que, per tant, no corresponen a les espècies originals.
Per què passa?
Les carabasseres són plantes de la família Cucurbitaceae, amb espècies molt properes i sovint compatibles entre elles. Això fa que, quan reben pol·len d’una altra varietat —transportat pel vent, pels insectes o per altres animals—, es puguin generar híbrids de manera natural. La proximitat entre plantes i la coincidència de floració en faciliten encara més aquest intercanvi.
Aquest fenomen d’hibridació no és negatiu en si mateix, ja que pot donar lloc a noves formes i possibilitats. Tanmateix, quan es volen conservar varietats locals concretes, cal vigilar-ho: si no es controla bé, alguns trets característics es poden diluir o acabar desapareixent.
Vine a veure-les!
L’exposició es pot visitar durant tota la tardor a la plaça de Narberhaus, al segon jardí de Marimurtra. L’objectiu és mostrar la biodiversitat agrícola i destacar la importància de conservar les varietats tradicionals.
