Quan pensem en moviment, ens venen al cap animals, persones o vehicles. Però… i les plantes?
Tot i no tenir músculs, esquelet ni sistema locomotor, les plantes també es mouen. Ho fan d’una manera subtil, sovint imperceptible a simple vista, però molt eficient.
Aquests moviments responen a estímuls de l’entorn i són clau per a la seva supervivència. Es poden produir per canvis en la pressió de turgència cel·lular (entrada o sortida d’aigua a les cèl·lules) o bé a través de creixements desiguals que fan que la planta s’inclini, s’enrosqui o fins i tot esclati.
1. Tropismes
Són moviments lents i permanents que impliquen creixement en una direcció determinada, generalment com a resposta a un estímul ambiental.
-
Fototropisme: creixement cap a la llum, molt visible en tiges joves o fulles.
-
Geotropisme: resposta a la gravetat, amb arrels que creixen cap avall i tiges que creixen cap amunt.
-
Tigmotropisme: resposta al contacte, típic de plantes enfiladisses com les mongeteres o les vinyes.
2. Nàsties
A diferència dels tropismes, les nàsties no impliquen creixement. Són moviments reversibles i sovint ràpids, sempre en resposta a un estímul extern.
-
Nictinàstia: les fulles o flors es tanquen de nit i s’obren de dia, en moviments que recorden el “son”.
-
Tigmonàstia: moviment ràpid davant el contacte, com el de la Mimosa pudica quan la toquem.
-
Termonàstia: resposta als canvis de temperatura, com en plantes que obren o tanquen les flors segons el fred o la calor.
3. Moviments d’obertura i tancament
Un exemple clar són els estomes, petits porus que es troben majoritàriament a les fulles. Es tanquen o s’obren segons la llum, la humitat i la quantitat de diòxid de carboni acumulat dins de les fulles. Això permet a la planta transpirar i intercanviar gasos amb l’ambient, segons convingui.
4. Dispersió de llavors, fruits i espores
Algunes plantes han desenvolupat mecanismes espectaculars per dispersar les seves llavors, fruits o espores i assegurar la colonització de nous espais. És el cas de beines que esclaten sobtadament amb un petit toc, llençant les llavors a distància. També hi ha espècies que alliberen espores mitjançant un efecte ressort, utilitzant estructures que s’assequen o es tensen i que, en alliberar-se, llencen les espores a l’aire. Això passa, per exemple, en algunes falgueres o molses, que aprofiten els canvis d’humitat per obrir-se i escampar-les.
En definitiva, tot i que no ho facin com els animals, les plantes són molt més dinàmiques del que imaginem. Els seus moviments les ajuden a créixer, protegir-se, reproduir-se i adaptar-se al medi. Al Jardí Botànic Marimurtra en trobaràs molts exemples; només cal observar amb atenció.
