Dracaena draco és una de les plantes més singulars i fascinants del Jardí Botànic Marimurtra. Aquest estiu, un dels nostres exemplars ha florit per primera vegada després de quinze anys, tot un esdeveniment que ens convida a descobrir millor aquesta espècie extraordinària. Tot i que el drago (Dracaena draco) és un símbol molt lligat a les Canàries, el seu origen és africà.
Actualment es troba en estat silvestre a Tenerife, Cap Verd, Madeira, l’Anti-Atlas marroquí… i fins i tot a zones de l’illa de Socotra (Iemen), hi ha espècies molt properes i similars (Dracaena cinnabari). Aquestes poblacions i espècies tan separades són les restes d’un llinatge antic, que fa milions d’anys s’estenia per zones que avui són desèrtiques.
Amb la desertització del Sàhara i altres canvis climàtics, aquestes plantes van quedar aïllades en illes i muntanyes, com fòssils vius d’un món més verd. Aquesta espècie, de la família de les asparagàcies, presenta un tronc gruixut que li permet emmagatzemar aigua i un creixement molt lent. Amb el temps, pot assolir formes monumentals i viure segles.
Una de les seves peculiaritats és que només comença a florir quan ja ha assolit la maduresa, generalment als quinze anys. A partir d’aquí, floreix i es ramifica cada deu anys. Això fa que sigui possible calcular-ne l’edat observant el seu patró de bifurcació.
Una altra característica sorprenent és la seva saba vermella, coneguda com a “sang de drac”. Aquesta resina, que la planta exsuda quan es talla, ha estat utilitzada tradicionalment com a remei medicinal, colorant o vernís, i encara avui conserva aquest nom tan evocador.
Un dels exemplars més llegendaris d’aquesta espècie va ser el Gran Drago de la Casa Franchi, a La Orotava (Tenerife), considerat durant molt de temps el més gran de les Canàries. Segons les fonts històriques, podia tenir fins a 25 metres d’alçada, una capçada de 23 metres de diàmetre i un tronc de 15 metres de perímetre.
Aquest majestuós exemplar va captivar il·lustradors, viatgers i científics dels segles XVIII i XIX. A més, va resistir diverses tempestes violentes: el 1819 va perdre bona part de la copa per un huracà, i el 1867 un altre temporal el va acabar d’abatre. Tot i que va desaparèixer a finals del segle XIX, encara avui se’l recorda com un símbol del patrimoni natural i cultural de la vila.
Algunes il·lustracions de l’època el mostren amb una porta i una escala, i es diu que fins i tot algú hi va arribar a viure dins del tronc. En queda testimoni en llibres com l’Histoire Naturelle des Îles Canaries (1835), on apareix una representació basada en observacions fetes l’any 1790.
 |
 |
Aquest exemplar forma part del fons històric de la Biblioteca de l’antic despatx de Carl Faust, fundador del Jardí Botànic Marimurtra.
Avui, a Marimurtra, aquest drago florit ens connecta amb aquesta història natural tant antiga com captivadora. Si vols veure’l en directe, aquest és un moment excepcional! El trobaràs a la zona de Canàries, just a l’entrada del primer jardí.
