Cent anys de la compra dels primers terrenys de Marimurtra

No sabem quan fou la primera vegada que Carl Faust, el fundador de Marimurtra, visità Blanes. És probable que fos a mitjan dels anys deu del segle passat, quan es trobava a la trentena i solia fer excursions amb una colla per diferents racons de casa nostra, habitualment a zones d’alta muntanya, però també a l’agresta i captivadora Costa Brava, que l’enlluernà. Li deia al seu amic Josep Cuatrecasas, en una carta escrita el 1947, que <lo que la gente ve ahora, yo ya lo vi en mi primera visita>. I així fou com, el 1918, en un moment en què els negocis li anaven molt bé i començava a rumiar com seria el seu futur, es decidí a comprar una primera porció de terreny del que acabaria esdevenint el jardí botànic.

El 14 de gener, i davant el notari Joan Coma i Cirés, comprà, per 150 pessetes, una <pieza de tierra viñal, en parte, de tercera clase, y parte inculta, situada en este término municipal y parage denominado San Francisco, de cabida, poco más o menos veinte y cuatro áreas ochenta y una centiáreas. Linda al Norte con el camino que conduce de esta población a San Francisco, al sud con el Mar Mediterráneo, al Este con tierras de José Vieta y al oeste con terrenos de Mariano Verdaguer>. Una antiga vinya que, segurament a causa de la plaga de fil•loxera que havia assolat Catalunya feia vint-i-cinc o trenta anys, l’havia deixat improductiva i ara es trobava parcialment erma.

El lloc era, però, especial: un espai de roca i sauló inclinat cap al mar, amb una variabilitat tèrmica moderada, arrecerat dels vents del nord, amb salinitat baixa i una humitat relativa alta. Unes característiques que compartiria amb les altres finques que, a partir de l’any següent, aniria adquirint fins a conformar la superfície de l’actual jardí, i que farien de Marimurtra l’indret idoni per a cultivar plantes que, fins aleshores, no havien pogut obtenir-se enlloc d’Europa.