Nomad blackboard: Hort d’hivern

Aquesta pissarra en particular mostra diverses espècies de plantes que prosperen en un hort d’hivern i que es planeja collir la majoria a la primavera. Encara que les temperatures hivernals a Blanes poden descendir fins al voltant de 0 graus, això no limita la varietat de plantes hortícoles que poden conrear-se durant aquesta estació. Aquesta diversitat es fa especialment evident observant les plantes exposades a l’hort de Marimurtra.

Les plantes dels jardins d’hivern solen créixer més a poc a poc que les plantades a l’estiu a causa de les condicions subòptimes, com l’escassa llum solar. No obstant això, durant aquesta estació freda, unes certes plantes poden continuar creixent, ja que estan ben adaptades a tals condicions. Depenent de les espècies plantades a l’hivern, algunes poden collir-se ja a la primavera, mentre que unes altres poden trigar fins a l’estiu.

Encara que la majoria de les plantes dels horts d’hivern poden sobreviure a les gelades, els van millor les temperatures més suaus. Això fa de Blanes un lloc ideal per a un hort d’hivern; la seva proximitat a la mar crea un clima marítim amb fluctuacions moderades de temperatura, en contrast amb un clima temperat continental on tals diferències són més pronunciades. A més, el Jardí Botànic Marimurtra gaudeix de temperatures lleugerament més altes que la ciutat de Blanes o altres regions de Catalunya, gràcies a la seva singular geografia: d’una banda, una barrera terrestre de bosc mediterrani ho protegeix dels freds vents del nord, mentre que, per un altre, els penya-segats i la mar Mediterrània serveixen d’amortidors marítims, mantenint un clima relativament estable i favorable.

A més, aquí tens algunes claus sobre algunes de les espècies destacades en la pissarra:

• El rave (Raphanus sativus var. sativus) és conegut per les seves arrels comestibles de color rosa fosc, allargades o rodones. Aquestes arrels ho converteixen en una excel·lent opció per als horts petits, ja que els raves requereixen un espai mínim per a créixer. A més, creixen molt de pressa i solen estar llestos per a la collita poques setmanes després de la sembra. Si es planten a la fi d’estiu, els raves poden collir-se sense interrupció des de l’hivern fins a la primavera.
• L’api (Apium graveolens) té un cicle de creixement més llarg que el dels raves. Presenta tiges llargues de color verd pàl·lid i fulles espesses. Curiosament, l’api requereix un període fred prolongat per a florir i produir llavors. Algunes recerques científiques han identificat dos gens específics en l’api que augmenten la seva resistència a l’estrès per fred, la qual cosa probablement contribueix a la seva capacitat per a créixer en condicions hivernals. A més, s’ha demostrat que aquesta planta pot absorbir més toxines que moltes altres espècies, la qual cosa ho fa útil com a bioindicador de la contaminació. Si se sembra al març-abril i es trasplanta al juny-juliol, l’api pot collir-se d’agost a desembre.
• La bleda (Beta vulgaris var. cicla) és una hortalissa de fulla verda que destaca per les seves vibrants tiges, de color vermell, morat i fins i tot groc, segons la varietat. És una planta atractiva a la vista i fàcil de conrear, famosa per la seva resistència a les gelades i a les plagues. Les bledes tenen la particularitat de permetre una collita prolongada durant diversos mesos si es recullen correctament. Si se sembra a mitjan estiu i es deixa passar l’hivern a l’aire lliure, pot collir-se a principis de la primavera de l’any següent.

Resumint, aquesta pissarra destaca la diversitat i resistència de les plantes dels jardins d’hivern, posant l’accent en com les condicions climàtiques i geogràfiques poden contribuir al fet que creixin amb èxit. Cada espècie representa un exemple fascinant de l’adaptabilitat de la naturalesa, que ofereix beneficis tant pràctics com ecològics. Amb aquest projecte pretenem inspirar una major apreciació del potencial dels jardins d’hivern i fomentar pràctiques de jardineria sostenibles durant tot l’any.