El passat 20 de setembre va concloure la primera edició de la Residència Internacional Eugeni Sierra d’Il·lustració Botànica, un projecte que ha comptat amb el treball de la il·lustradora Ana Ruano i que s’ha tancat amb un resultat de més de 8 làmines finals.
L’objectiu d’aquesta residència és documentar la flora del Jardí Botànic Marimurtra mitjançant la il·lustració científica, creant eines divulgatives que permetin al públic conèixer i entendre millor el món vegetal.
De les prop de 3000 espècies del Jardí, aquesta primera estada s’ha centrat a explorar les diferents variants de murtra (Myrtus) que es conserven a la col·lecció.
Les murtres de Marimurtra: de la taxonomia a l’art
1. Murtra (Myrtus communis subsp. communis)
És l’exemplar més habitual al Jardí. Es tracta d’un arbust que pot assolir els 3 metres d’alçada, amb fulles simples, ovat-lanceolades, de color verd intens i aromàtiques. Les seves flors blanques, també molt oloroses, destaquen pels seus estams llargs i vistosos, un tret característic de la família de les mirtàcies (Myrtaceae).
El seu fruit és una baia de color blau violaci fosc coneguda com a murtró, la qual és comestible i tradicionalment s’ha utilitzat per elaborar melmelades i licors. Floreix a la primavera, mentre que els fruits comencen a formar-se a l’estiu i maduren a la tardor.
- Làmina en blanc i negre: es pot apreciar amb detall la forma de la fulla, la seva textura glabra (sense pèls) i la morfologia exacta de la flor, el fruit i la llavor.
- Làmina a color: S’ofereix una representació realista del port de la planta, integrant tots els elements observats individualment.
2. Varietat de fruit blanc (Myrtus communis subsp. communis var. leucocarpa)
Aquesta varietat és pràcticament idèntica a la murtra comuna en l’aspecte vegetatiu i floral. Tanmateix, la seva principal diferència rau en el fruit: en lloc de madurar cap a tons foscos, ho fa cap a un color blanc cremós.
Si comparem les làmines a tinta d’ambdues plantes, ambdues ofereixen una informació estructural molt similar. No és fins que observem la làmina a color que es descobreix el detall que fa especial aquesta varietat. A Marimurtra, es troba situada a la zona de la Costa de Sventenius i en un espai actualment no visitable.
3. Murtra de fulla petita (Myrtus communis subsp. tarentina)
Aquesta subespècie destaca per tenir les fulles notablement més petites que la murtra comuna, acompanyades de flors lleugerament més menudes.
4. Murtra morisca o de l’Alhambra (Myrtus communis subsp. baetica)
Aquesta subespècie presenta fulles més grans, amples i allargades. A diferència de la murtra comuna (que té fulles oposades en parelles), la subsp. baetica habitualment les desenvolupa agrupades de tres en tres (verticil·lades) al voltant de la tija, donant-li un aspecte molt més frondós, dens i esvelt.
La murtra de l’Alhambra va ser una de les espècies ornamentals més preuades a les corts nassarites des del segle I i vestia el famós Patio de Comares (o de los Arrayanes) a l’Alhambra de Granada. Durant els segles XVIII i XIX va anar desapareixent de la península Ibèrica a causa dels canvis de tendència en jardineria, essent substituïda per la murtra comuna. Es considerava pràcticament extingida a Espanya fins que els botànics Manuel Caseres i José Tito (Universitat de Granada) van localitzar i recuperar exemplars centenaris el 2005.
A Marimurtra en tenim un exemplar jove que es pot observar al Camí d’Augustin Pyrame de Candolle, davant de la zona d’etnobotànica.
Pròximes edicions
Aquesta primera edició de la Residència Internacional Eugeni Sierra ha estat un èxit de documentació i divulgació botànica.
El Jardí Botànic Marimurtra continuarà promovent la unió entre ciència i l’art. El proper mes de desembre s’obriran les candidatures per a l’edició 2027.
