Les atzavares o àgaves (Agave spp.) tenen un dels cicles vitals més espectaculars del món vegetal. Aquestes plantes, originàries d’Amèrica i molt comunes i naturalitzades a zones mediterrànies, tenen un comportament monocàrpic, és a dir: només floreixen un cop a la vida i després moren.
Passen diversos anys creixent —en funció de l’espècie, poden viure entre 10 i 30 anys—, l’Agave acumula energia a les seves fulles carnoses i robustes. Tota aquesta energia es reserva per a un únic moment: la floració.
Quan arriba el moment, la planta inicia una transformació sorprenent: de la roseta de fulles en sorgeix una tija floral gegantina, que pot arribar als 8 o 10 metres d’alçada! Aquesta tija sosté una inflorescència —un conjunt de flors agrupades— que atreu pol·linitzadors i marca l’inici de la seva etapa reproductiva.
Les atzavares tenen una estratègia doble de reproducció:
-
Sexualment, a través de les flors, que donaran lloc a fruits i llavors. On es dona un intercanvi genètic entre flors o individus, a través de la pol·linització.
-
Asexualment, generant plançons o brots basals (clons, genèticament idèntics) al voltant de la planta mare. Aquests es desenvolupen després de la floració i asseguren la continuïtat de la colònia si, per algun motiu, l’estratègia sexual no es dona.
Un cop acabat aquest gran esforç reproductiu, la planta mare mor, esgotada. Però no desapareix del tot: deixa una nova generació al seu voltant, que assegura la continuïtat de l’espècie.
