Nomad blackboard: Fauna beneficiosa (II)
Quan pensem en un jardí botànic, sovint ens fixem en les plantes. Però un jardí viu és molt més que una col·lecció vegetal: és un ecosistema en funcionament. I en aquest equilibri, els insectes hi tenen un paper fonamental.
No obstant això, tot i que els ocells són visibles i fàcilment reconeixibles, els insectes sovint passen desapercebuts. Tanmateix, sostenen bona part dels processos ecològics que fan possible la vida al Jardí.
A Marimurtra treballem per afavorir tres grans grups d’insectes beneficiosos: pol·linitzadors, detritívors i controladors naturals de plagues.
Els pol·linitzadors garanteixen la reproducció de moltes plantes. Espècies com l’Osmia cornuta o la Xylocopa violacea són habituals a la primavera. Aquestes espècies són abelles solitàries, les quals són inofensives i extraordinàriament eficients transportant pol·len entre flors.
Els detritívors, en canvi, treballen discretament a nivell del sòl. Organismes com Porcellio scaber o el milpeus Glomeris marginata trituren la fullaraca i altres restes vegetals i acceleren la descomposició de la matèria orgànica, permetent que després els microorganismes del sòl (bacteris i fongs) contribueixin a la formació d’humus i al reciclatge de nutrients. Posteriorment, aquests nutrients podran ser absorbits de nou per les arrels de les plantes, tancant el cicle.
Finalment, els controladors de plagues actuen com a reguladors naturals. Per exemple, la coneguda Coccinella septempunctata, la marieta de set punts, és una gran depredadora de pugons, tant en fase adulta com larvària.
Per atraure i promoure aquesta fauna, en el Jardí hi tenim instal·lat hotels d’insectes, planta mel·líferes i aromàtiques, mantenim la fusta morta i, des de fa 10 anys, tenim una gestió sostenible sense químics de síntesi. No es tracta només d’“atraure insectes”, sinó de crear les millors condicions possibles perquè els processos naturals funcionin.
En un jardí equilibrat, cada organisme té un paper. Els insectes, tot i la seva mida petita, són imprescindibles del sistema. Sense ells, la pol·linització es reduiria, el sòl perdria fertilitat i les plagues augmentarien.
