El 20 d’agost va tenir lloc a Prada de Conflent l’acte commemoratiu del 50è aniversari del Manifest ‘El català, llengua d’expressió científica’ en la qual va participar Josep Maria Camarasa, membre del patronat de la Fundació Carl Faust, gestora del Jardí Botànic Marimurtra.
Josep Maria Camarasa és un dels quatre ponents supervivents dels onze que van presentar el manifest 50 anys enrere.
El 1973 es va presentar el manifest sobre l’ús del català a la comunicació científica elaborat per 11 ponents de diferents edats i especialitats que representaven les diferents generacions de científics catalans actives a l’època.
Tot i que el manifest es va presentar als inicis de la dècada dels 70, es contextualitza en l’època del ‘seixantisme’, que com bé transcriu Camarasa “Va ser un moviment plural i de molta vitalitat, que es va manifestar com l’expressió d’una voluntat col·lectiva molt aferrissada en què convergien dos objectius: el rebuig del franquisme i l’afirmació de la cultura (i la llengua) com a forma definidora de la identitat catalana”.
La presentació d’aquest Manifest, va ser una manifestació tardana de tots els moviments i accions que es van gestar durant el ‘seixantisme’: represa de les filials de ciències de l’IEC, engegada de la Gran Enciclopèdia Catalana amb considerable atenció als temes científics, incorporació a la UB i a la naixent UAB de científics tan valuosos com l’Enric Casassas, en Ramon Margalef o l’Antoni Prevosti, primeres participacions en expedicions antàrtiques de científics catalans com l’Antoni Ballester o la Josefina Castellví, vocabularis científics com el Diccionari d’electrònica de Lluis Marquet (1971) o el Vocabulari de Medicina (1974) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, entre d’altres fites.
El 25 d’agost del 1973, Oriol Casassas i Ramon Folch van presentar al gimnàs del Liceu Renouvier de Prada, davant de 300 persones, el document inicial que havien redactat, que es va aprovar, amb alguna esmena en les setmanes següents va ser signat per nombrosos científics dels Països Catalans i va ser presentat a l’Institut d’Estudis Catalans.
El manifest reivindica l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits però específicament en la comunitat científica i estableix diferents criteris per a les publicacions científiques amb arguments molt sòlids que tenen en compte la trajectòria i ús de la llengua.
Un document que ha esdevingut de suma transcendència per a la consolidació i regularització de la llengua catalana en tots els seus àmbits, però sobretot en el terreny de la ciència.
Es pot consultar l’acte commemoratiu enregistrat en aquest enllaç.
1. Les palmeres són monocotiledònies, com les herbes. Tot i que realment les palmeres són megafòrbies (herbes gegants). Quan germinen les llavors, surt un únic cotiledó, una fulla primitiva que recorda molt a l’herba de la gespa. En el cas del gènere Phoenix, és una fulla simple.