Nom científic
Nom comú
Família
Origen
Illes Canàries
Any plantació
Anterior a 1985
Com és?
Tot i la seva forma, el drago no és un arbre en sentit estricte perquè no creix en amplada. Igual que les palmeres, les gramínies, les orquídies o la Phytolaca dioica, el seu tronc no té anelles i, per tant, és més una herba gegant – i espectacular- que un arbre pròpiament dit.
Tècnicament, d’aquest tipus de planta se’n diu monocotiledònia, és a dir, que no té càmbium vascular i no fa el creixement secundari tradicional que sí que mostren els arbres un tronc que creixen en gruix a base d’anelles. El tronc li serveix de reserva d’aigua i presenta teixits de suport.
Les fulles són perennes, de color verd glauc, dures i gruixudes.
Floreix cada 10-15 anys. En aquest moment el tronc i les branques es ramifiquen.
Les flors són de color blanc verdós i els fruits són baies de color taronja o vermelloses.
Com és l’exemplar de Marimurtra?
En trobaràs diversos exemplars a la zona de les Illes Canàries. Però el més antic del jardí està situat al templet de Linné.
Aquest exemplar fa uns 4 metres d’alçada i 5 metres d’envergadura. Es va plantar poc després de les glaçades de 1985. Abans, n’hi havien més, però van morir per les baixes temperatures d’aquell any.
Els exemplars actuals provenen de llavors de les Illes Canàries.
Sabies que…?
Floreixen i es ramifiquen per primera vegada al cap de 14-15 anys des de que es planten. Després, florirán i es ramificaran cada 10 anys. D’aquesta manera és molt fàcil la seva edat a simple vista.
L’exemplar més antic fa 18 metres d’alçada i es troba a Icod de los vinos a l’illa de Tenerife. Es coneix com el “Draco milenario”.
Aquests arbres es diuen Draco perquè la seva saba és de color vermell, semblant a la sang de drac.
Nivell d’amenaça (UICN)
Principals usos
Formes de vida de Raunkeier
