Pinus roxburghii Sarg.
Pi de fulla llarga de l’Himalaya
Nom científic: Pinus roxburghii Sarg.
Família: Pinaceae
Origen: Pakistan, India i Nepal
Any plantació:Inicis del jardí, anterior a 1930
Pinus roxburghii Sarg
Com és?
Són arbres grans: poden arribar a fer 55 metres d’alçada i tenir una copa de fins a 12 metres d’amplada. Tenen fulles aciculars: semblen agulles primes i punxegudes. Són fines, flexibles i de color bru vermellós. S’agrupen de 3 en 3, i això els diferencia dels pins de la península Ibèrica, on les fulles s’agrupen de 2 en 2. Per exemple, en el pi pinyoner o el pi blanc.
Les flors neixen agrupades (inflorescència). El mateix arbre pot tenir inflorescències masculines i femenines. Les masculines són de color marró groguenc i solen créixer en els extrems de les branques. Les flors femenines són les pinyes, de color bru brillant o grisenc. D’aquestes pinyes en surten pinyons comestibles.
Com és l’exemplar de Marimurtra?
En trobaràs 2 exemplars adults: un supera els 14 metres d’alçada i els 7 metres d’amplada. No se sap quin any es va plantar, però per les seves mides es calcula que va ser quan es va construir el jardí.
Sabies que…?
Al Nepal és un arbre molt preuat per la seva fusta, per fer mobles o cases. Després d’un incendi, la fusta dels arbres més grans es torna de color brillant
i vermellós, perquè la resina en el seu interior es cristal·litza. Aquesta espècie és molt semblant al pi de canàries: tots dos tenen les fulles agrupades de 3 en 3.
Nivell d’amenaça (UICN)
Principals usos
Formes de vida de Raunkeier
