2021
Gener |
Febrer |
Març |
|
|
|
Abril |
Maig |
Juny |
|
|
|
Juliol |
Agost |
Setembre |
|
|
|
Octubre |
Novembre |
Desembre |
- Nom científic: Ilex aquifolium L.’Madame Briot’
- Nom comú: Grèvol Madame Briot
- Família: Aquifoliaceae
- Origen: Europa
- Mes de floració: Desembre
- Descripció: Poques plantes hi ha que ens recordin més a Nadal com el Grèvol! Aquesta vegada, però us presentem una varietat de Grèvol: el Grèvol Madame Briot, el qual té els marges de les fulles d’un verd més clar i els seus fruits vermells són més grans que en el cas del Grèvol silvestre que trobaríem en els nostres boscos. Les seves fulles punxegudes tan característiques només ho són a la part baixa de l’arbust, ja que d’aquesta manera es protegeix dels animals que se les volen menjar, sent les fulles de més a dalt completament llises, sense cap punxa. Si bé és una planta que relacionem amb les festivitats nadalenques, el seu origen ve de molt més antic, on ja les cultures preromanes utilitzaven el Grèvol com a planta protectora dels esperits i li atribuïen grans propietats màgiques. Va ser després també que els Romans usaven el Grèvol en la festivitat de les Saturnals -dedicades a Saturn- celebrades a mitjans de desembre.
- Nom científic: Farfugium japonicum
- Nom comú: Fulla tacada
- Família: Asteraceae
- Origen: Àsia
- Mes de floració: Novembre
- Descripció: La planta que us portem aquest mes és originària de l’Àsia i molt usada en els jardins japonesos. Presenta grans fulles i una inflorescència central repleta de flors grogues. Com a curiositat i encant, les seves fulles presenten unes taques descolorides, sovint d’un color groguenc, generades per la interacció amb un virus. En aquest cas es tracta del Virus del Mosaic del Cogombre. Aquest virus és molt comú en diversos cultius de cogombres, tomàquets o tabac (entre d’altres). Un cop entra en contacte amb les fulles de les plantes, els hi causa aquesta petita taca de color groc. Les plantes no es veuen perjudicades pel Virus del Mosaic del Cogombre, i en el cas de la Fulla tacada, li dona aquest encant i bellesa a la planta. Cal matisar que aquest virus no afecta persones o animals, sinó únicament a un grup concret de plantes. Trobareu aquesta planta a la zona humida de la Pèrgola, la qual ressegueix el camí que ens durà a la bassa central, donant-nos la benvinguda a la vegetació selvàtica.
Nom científic: Encephalartos ferox
Família: Zamiaceae
Origen: Sud d’Àfrica
Mes de floració: Octubre
Descripció: Les cicadals són plantes primitives amb un aspecte semblanta les palmeres.
Són gimnospermes (llavors nues) i és en els cons on es produeixen els òrgans reproductors. Se solen denominar fòssils vivents ja que gairebé no han canviat des del període del Carbonífer.
Aquestes plantes van conviure amb els dinosaures i formaven part de la dieta dels diplodocus, juntament amb les falgueres i les coníferes. Moltes espècies de cicadals estan molt amenaçades per la destrucció dels seus hàbitats i xarxes de comerç il·legal. Les tiges d’aquesta espècie són subterrànies i les fulles arquejades d’1-2 metres de llarg amb nombrosos folíols lobulats per unes dents amples. Aquest exemplar forma part d’una col·lecció de prop de 100 espècies de cicadals que es conserven a Marimurtra.
Després d’uns anys de la seva plantació es considera que s’ha adaptat molt favorablement i aquest any ens deleita amb la formació de tres preciosos cons femenins d’un color taronja espectacular.
Nom científic: Magnolia grandiflora
Família: Magnoliaceae
Origen: Nord d’Amèrica
Mes de floració: Setembre
Descripció: La magnòlia és un arbre alt, perenne, de creixement lent i de capçada frondosa. Les fulles són grans i dures en forma de cor. Les flors són espectaculars (25 cms de diàmetre) i molt aromàtiques. Fa un fruit semblant a una pinya de pi i expulsa llavors d’un color vermell llampant del seu interior. Es creu que l’almirall francès Roland-Michel Barrin del regnat de Lluís XV va introduir la magnòlia a França l’any 1739.
L’exemplar que trobareu a Marimurtra està situat a la pèrgola i tot i que es desconeix l’any de la seva plantació, es creu que té més de cent anys per la seva envergadura. És considerat arbre fundador del Jardí Botànic en ser un dels primers arbres que es va plantar a Marimurtra.
- Nom científic: Nelumbo nucifera
- Família: Nelumbonaceae
- Origen: Índia
- Mes de floració: Agost
- Descripció: El lotus sagrat o de l’Índia és una planta herbàcia aquàtica amb flors efímeres molt vistoses. Creix en estanys poc profunds, rius de corrent suau i aiguamolls. Sovint es confonen amb els nenúfars, però tenen estructures molt diferents. Els nenúfars queden surant a la superfície de l’aigua i els lotus tenen les fulles amb un pecíol llarg i robust que es pot elevar més d’1 metre per sobre de l’aigua. Aquestes plantes es troben fermament amarrades al fang del fons i poden ocupar grans extensions. Tenen unes fulles flotants molt grans i hidròfobes (impermeables) i les flors, que tenen un rang de colors de rosa viu a blanc, són molt oloroses i surten a l’estiu. El fruit del lotus recorda la carxofa d’una regadora i conté de 15 a 20 llavors. Aquestes llavors, un cop assecades poden mantenir-se viables durant molt de temps (més de 1000 anys). Trobareu exemplars de lotus sagrat esplendorosament florits a diversos estanys del jardí.
- Nom científic: Dorstenia foetida
- Família: Moraceae
- Origen: Est d’Àfrica i Arabia
- Mes de floració: Juliol
- Descripció: És una planta suculenta de creixement lent que recorda a una petita palmera. Les flors són molt característiques ja que tenen aspecte d’estrella. És una espècie amb molta varietat de caràcters morfològics, sobretot en referència a la forma i la mida de les fulles, la longitud dels pecíols i estípules. La tija és cònica i gruixuda i pot estar ramificada. A mesura que va creixient, van apareixent les cicatrius d’antics pecíols, inflorescències i estípules. Les beines de les llavors estan enfonsades i s’obren explosivament quan maduren fent que la llavor voli una distància considerable.
- Nom científic:Puya alpestris
- Família: Bromeliaceae
- Origen: Xile
- Mes de floració: Maig
- Descripció: La Puya alpestris és una bromeliàcia i la seva inflorescència conté moltes flors de color blau verdós. El nèctar que contenen les seves flors atrau les aus, especialment els colibrís, que són abundants en el seu hàbitat natural. A Marimurtra s’ha observat que la pol·linitzen les abelles. És una espècie monocàrpica (mor després de la floració) i de creixement lent. La planta triga uns 6-8 anys en ser adulta i iniciar les floracions, que esdevenen anuals a partir d’aquell moment. L’exemplar que trobareu a Marimurtra fa 3 anys que floreix i té aproximadament 12 anys. Des del mirador de la pèrgola podreu observar aquesta floració tant espectacular.
- Nom científic:Wisteria floribunda
- Nom comú:Glicina japonesa
- Família:Fabaceae
- Origen: Japó
- Mes de floració: Abril
- Descripció: La glicina japonesa és una planta enfiladissa nativa del Japó. Les tiges són llenyoses i es cargolen vigorosament per les estructures podent créixer fins a 30 metres. Fa fulles compostes, de color verd fosc, pinnades i una gran quantitat de flors de color blanc, violeta o blau en disposició de raïm que poden fer fins a 50 cm de llargària. Trobareu un esplèndid exemplar a l’entrada del Marimurtra i comprovareu en primera persona la fragància que despren, molt agradable i similar a la del raïm.
- Nom científic: Quercus ithaburensis subsp. macrolepis
- Nom comú: Roure de Valònia
- Família: Fagaceae
- Origen: Est de la Mediterrània i Balcans
- Mes de floració: Abril
- Descripció: El roure de Valònia és una espècie de roure de la Mediterrània oriental que es caracteritza per tenir els brots envoltats de pèls suaus, amb pèls als lòbuls de la fulla. El fruit són glans grosses de 4 cm de llargària 2 d’ample, maduren durant el segon any i estan envoltades per una cúpula semiesfèrica escamada. Les flors presenten monoècia (del grec “una sola casa”), els òrgans reproductius masulins i femenins es troben en llocs separats però a la mateixa branca. Trobareu un exemplar d’aquesta espècie en plena floració aquest mes d’abril a Marimurtra.
- Nom científic: Templetonia retusa
- Nom comú: Templetònia d’Austràlia
- Família: Fabaceae
- Origen: Sud i sud-oest d’Austràlia
- Mes de floració: Maig
- Descripció: La templetònia d’Austràlia, anomenada vulgarment “llengües de gallina”,v”arbust de corall” o “arbust de flames”, és un arbust molt ramificat que pot arribar als 2 m d’alçada. Les flors són d’un vermell vistós molt atractives per als ocells i insectes mel·lífers. Les fulles són de color verd blavós i de punta contundent. Creix de manera natural a boscos litorals, penya-segats i altiplans sobre pedra calcària. És una espècie flexible en els seus requeriments, viu bé en zones seques però també tolera condicions humides. El gènere Templetonia va ser descrit per Robert Brown, i el va anomenar així en honor al naturalista i botànic irlandès John Templeton (1766-1825). Aquest mes, a Marimurtra, hi trobareu uns majestuosos exemplars en floració.
- Nom científic: Viburnum tinus
- Nom comú: Marfull
- Família: Viburnaceae
- Origen: Mediterrania
- Mes de floració: Febrer
-
Descripció: El marfull és un arbust mediterrani característic de l’alzinar litoral. És una planta perenneque pot arribar als 3 metres d’alçada. Les fulles són amples, de forma ovalada i coriàcies amb pecíol curt i de color verd intens. Les flors són petites, blanques o lleugerament rosades i formen corimbes (totes les flors al mateix pla, formant una mena de ram). A Catalunya es troba a les zones marítimes plujoses, a alzinars termòfils i a les màquies. És molt emprada com a planta ornamental i es considera un arbust mel·lífer, ja que les seves flors són força apreciades per les abelles. Aquest mes la trobareu florida a diversos punts de Marimurtra.
- Nom científic: Aloe ferox
- Nom comú: Àloe del cap
- Família: Asphodelaceae
- Origen: Sud-Àfrica
- Mes de floració: Gener
- Descripció: L’àloe del Cap és una planta suculenta arborescent amb tronc de fins a 2 m dos metres d’alçada. A l’extrem d’aquest hi ha rosetes de fulles, aquestes són grosses, carnoses i amb les vores espinoses. Les inflorescències surten del centre de les rosetes, són grosses, ramificades, formades per raïms densos de flors vermelles. Com en altres espècies del gènere, de les fulles se n’extreu l’acíbar, una substància amb propietats estimulants de la zona intestinal, laxant i purgant. El gel d’aquesta substància, també té propietats cicatritzants i hidratants degut al seu alt contingut en aigua.