Varietats hortícoles locals a Marimurtra

El Jardí Botànic Marimurtra està cultivant varietats hortícoles de Les Refardes, una cooperativa sense ànim de lucre que coordina la producció de verdura ecològica, certificada i de proximitat.

Marimurtra té l’objectiu de difondre la biodiversitat cultivada amb llavors de varietats locals de producció ecològica i fetes al país. Aquestes llavors són produïdes de manera artesanal i col·laborativa entre agricultors.

Per qüestions de qualitat i per evitar la hibridació amb altres varietats de la mateixa espècie, no sempre hi ha disponibilitat de totes les varietats cada any, per això es van guardant i cedint les llavors durant generacions. I, per tal de recuperar les varietats locals del territori i no excloure varietats d’altres regions, s’adapten a la zona.

Aquestes varietats hortícoles es poden veure plantades a l’hort. Un lloc perfecte per descobrir, explorar i aprendre en família; la procedència d’aliments tan bàsics com hortalisses i vegetals que s’utilitzen a la cuina del dia a dia.

A l’horta ecològica es fan servir elements per fomentar la interacció amb l’ecosistema;  plantes floríferes i plantes aromàtiques que, atrauen la  fauna auxiliar, i regulen el control de les plagues, o, l’hotel d’insectes, que serveix de refugi i afavoreix la pol·linització de les espècies.

Des de l’any 2017, ni a l’hort ni a la resta del Jardí s’utilitza cap producte químic de síntesi. La gestió de l’hort es du a terme amb l’aplicació d’extractes vegetals d’ortiga, de cua de cavall, de borraxa i de consolda, que s’elaboren en el mateix jardí. Les aplicacions s’inicien en el moment de la sembra de la llavor fins al final del cultiu.

Concurs de dibuix Carl Faust i Marimurtra

El passat dilluns 19 de juny es va fer públic el veredicte del concurs de dibuix “Carl Faust i Marimurtra”. En aquest concurs hi van participar 20 alumnes de 3r d’Educació Primària de l’escola Carl Faust de Blanes, i aquest curs, com a novetat, també hi van participar 21 alumnes de 6è.

De cada classe va haver-hi un guanyador/a que, a més, va rebre una targeta de Fan Familiar de Marimurtra que li permetrà a ell/a i a la seva família visitar el Jardí Botànic tantes vegades com vulgui en el pròxim any.

Els membres del jurat van ser:

  • Quim Valls (Patró de la Fundació Carl Faust)
  • Carla Vives (Comunicació de Marimurtra)
  • Antonio Aguilar (treballador més antic de Marimurtra)
  • Montse Verdaguer (Voluntària de Marimurtra)
  • Sílvia Garriga (Reserves i Divulgació Científica de Marimurtra)

Aquests són els dibuixos participants, esperem que us agradin tant com a nosaltres!

Marimurtra rep la visita dels prestigiosos biòlegs Jaume Terradas i Montserrat Brugués

El dimarts 9 de maig van visitar el Jardí Botànic acompanyats del president de la Fundació, Cristòfol Jordà

Acompanyats pel president del patronat de la Fundació Carl Faust, Cristòfol Jordà, després d’un recorregut pel Jardí Botànic Marimurtra, van visitar la Casa de Carl Faust on hi van signar al llibre d’honor de la Fundació. Durant la visita, el Dr. Terrades i la Dra. Brugués van posar de relleu l’interès de la feina d’una institució com la Fundació Carl Faust mantenint el Jardí Botànic Marimurtra. Es van interessar especialment per la seva història i singularitat, reivindicant, al seu torn, el suport que hauria de rebre de les administracions i el paper que podria jugar en projectes d’estudi en cooperació amb les universitats i centres de recerca del país. Els temes que van trobar més rellevants van ser les possibilitats en les adaptacions de plantes al canvi climàtic i els beneficis que una tasca com aquesta podria representar, per exemple, per les administracions responsables de la tria d’espècies en l’enjardinament de carrers i espais públics per prevenir-ne malalties, optimitzar l’aigua i recursos de manteniment, etc.

El Dr. Jaume Terradas i Serra és actualment catedràtic honorari d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, després d’haver estat emèrit. A ell es deu la creació del primer equip de recerca sobre ecosistemes terrestres a Catalunya. Va promoure i dirigir el CREAF, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, al llarg de 10 anys. En l’actualitat, aquest centre és de referència internacional en ecologia mediterrània amb un equip de més de 190 persones. La seva recerca se centra en ecofisiologia vegetal, ecologia forestal, incendis forestals, efectes del canvi climàtic i ecologia molecular. També ha promogut l’educació ambiental a Catalunya i Espanya,tema en què va ser pioner, en conjunt  té més de 260 articles científics, més de 50 sobre educació ambiental, més de 160 d’opinió i divulgació i una vintena de llibres.

Al seu torn, la Dra. Montserrat Brugués i Domènech és briòloga, deixeble de la reconeguda Creu Casas i Sicart. Ha dedicat la seva carrera a la Universitat Autònoma a l’estudi d’aquesta branca de la botànica, centrada en les molses, i en la que actualment treballa com a professora honoraria en l’Àrea de Botànica. Ha realitzat una intensa tasca d’aportacions a la flora briològica tant de Catalunya com del conjunt de la Península Ibèrica.

Jaume Terradas i Montserrat Brugues a Marimurtra

III Biomarató de Flora Espanyola

Des del Jardí Botànic Marimurtra, us donem a conèixer la Biomarató de Flora Espanyola, que té lloc del 18 al 21 de maig i és promogut per la “Sociedad Española de Botánica” (SEBOT).

La Biomarató consisteix en la cerca d’espècies vegetals que posteriorment seran identificades amb l’ajuda d’experts. Per tant, els ciutadans que ho vulguin poden fotografiar plantes i pujar les fotografies a la plataforma iNaturalist, alhora que gaudeixen de la natura i aprenen sobre la biodiversitat vegetal que ens envolta.

Al Jardí Botànic Marimurtra trobareu més de 4000 espècies vegetals, moltes d’elles etiquetades amb el seu nom científic. Us convidem a fer d’explorador pel Marimurtra, podeu escollir les plantes que més us agradin, fer-ne una fotografia i pujar-la a l’aplicació iNaturalist.

Per participar cal registrar-se al Projecte de la “III Biomaratón de Flora Española” a l’aplicació iNaturalist. Cada usuari pot pujar les fotografies de plantes que vulgui i aquestes observacions quedaran registrades vinculades al projecte de la Biomarató.
Per a participar, no és imprescindible conèixer el nom de la planta, els usuaris amb més experiència proposaran la identitat de l’espècie de cada fotografia.

Per a què serveix una Biomarató?
Les observacions registrades i confirmades pels experts, es pugen a una xarxa de dades mundial d’ús lliure (Gbif). Aquestes dades són de molta utilitat per a la recerca científica. Es poden estudiar temes com la presència de certes espècies en perill d’extinció, o inclús la seva evolució i abundància lligada als efectes del canvi climàtic, per exemple.

Descarregueu-vos l’APP d’iNaturalist

Celebrem la diada de Sant Jordi a Marimurtra

Sant Jordi Marimurtra

El 23 d’abril se celebra el dia de St. Jordi, una festivitat catalana on les roses i els llibres es converteixen en els protagonistes.

Se celebra en honor a Sant Jordi, el patró de Catalunya. La llegenda explica que Sant Jordi va derrotar un drac per salvar una princesa i, de la sang vessada, va sorgir una rosa vermella que ell va regalar a la princesa. Des d’aleshores, regalar una rosa vermella a Sant Jordi ha esdevingut una tradició per expressar amor.

A Marimurtra podreu gaudir d’un dia especial envoltat de natura mentre participeu en la tradició d’intercanviar llibres. El costum de regalar llibres a Sant Jordi es va originar el 1923, quan es va instaurar el Dia del Llibre en homenatge a dos grans escriptors: Miguel de Cervantes i William Shakespeare, que van morir en la mateixa data el 1616. Des de llavors, els catalans celebren aquesta festivitat comprant i regalant llibres, convertint-la en una jornada literària molt especial.

Pots portar el teu llibre i bescanviar-lo per un altre o triar el que més t’agradi. Ens veiem per Sant Jordi al Jardí Botànic Marimurtra! Feliç dia del Llibre i feliç Sant Jordi!

El Patronat de la Fundació Carl Faust incorpora tres nous membres

Van prendre possessió del seu càrrec a la darrera reunió d’aquest òrgan, el passat 23 de febrer

El Patronat de la Fundació va incorporar en la seva darrera reunió plenària tres nous membres. Els tres nous patrons són:

Jennifer Witty-Che, MsC (Barcelona, 1970), és biòloga especialitzada en ecologia, Bsc per la Universitat de Norwich, i Master en Biologia de la Conservació, Msc per la Universitat de Kent, ambdues a Anglaterra. Té experiència en divulgació mediambiental en diferents universitats, especialment l’American University, Yola, Nigèria, i acumula diferents experiències acadèmiques i laborals als Estats Units i el Regne Unit, on destaca la vinculació amb la Durrell Wildlife Preservation Trust.

Teresa Garnatje (1960) és doctora en botànica especialitzada en aspectes citogenètics i evolutius a més de la filogènia o història evolutiva de les plantes.
Com a investigadora i investigadora principal ha desenvolupat una bona part de la seva carrera al CSIC i l’Institut Botànic de Barcelona, d’on ha estat directora des del 2015 fins a 2022.

Rafel Ferrer (Blanes, 1973) és llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses, va cursar un grau a la Universitat d’Staffordshire (BA in Business and Administration). Master en Direcció de Marketing i Comercial per Esade i estudis de postgrau en Transformació Digital de les Curs d’especializació en Gestió de Valor a Clients a la Universitat Politècnica de Catalunya. 

El Patronat de la Fundació Carl Faust és l’òrgan que la dirigeix i la governa. Segons els estatuts, el nombre màxim de membres és de 13, xifra a la qual també s’ha arribat amb aquestes tres darreres incorporacions. 

Precisament, en virtut d’aquests estatuts el patronat de la Fundació Carl Faust ha d’estar compost en tot moment per membres d’almenys quatre nacionalitats, fet que es compleix en haver-hi membres de nacionalitat espanyola (8), alemanya (2), britànica (2) i suïssa (1). 

  • Rafel Ferrer
  • Teresa Garnatje
  • Jennifer Witty
    Jennifer Che Witty

Resum anual del seguiment dels ocells al Jardí Botànic Marimurtra i rodalies – 2022

El Jardí Botànic Marimurtra va iniciar el 2018 el seguiment dels ocells que nidifiquen i habiten dins del jardí. Amb aquest propòsit, hi ha instal·lades dins del jardí 16 caixes niu per promoure la nidificació de les diferents espècies que interaccionen amb el jardí i promoure així la biodiversitat dins d’aquest. El manteniment de les caixes niu ha permès constatar que en sis d’elles s’hi ha construït un niu.

També hi ha instal·lades nou menjadores a tot el jardí en les que setmanalment aquestes són revisades i omplertes. A cada jardí podreu trobar una menjadora de taula, una tubular i una menjadora rectangular a les quals afegim diferents combinacions de llavors i fruits secs.

Setmanalment, al Jardí es fan tres mostrejos en diferents parts, anotant aquelles espècies que s’han pogut observar i durant l’any s’han dut a terme cinc mostrejos més espaiats en el temps. En total s’han registrat 545 ocells dins del jardí, responent a 34 espècies diferents. Les espècies més abundants han sigut el Tudó (Columba palumbus), la Mallerenga blava (Parus caeruleus), el Gavià argentat (Larus michahellis), el Pit-roig (Erithacus rubecula), el Gafarró (Serinus serinus), el Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i la Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). De les 34 espècies observades, 24 són probables espècies nidificants i set de segures.

Es destaca la presència de tres interessants noves espècies: el Trencapinyes (Loxia curvirostra), el Falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). Destaca sobretot la parella de Trencapinyes observada al març i que podria ser una parella hivernant o potencial nidificant.

Totes aquestes dades recopilades al Jardí Botànic Marimurtra s’afegeixen a la base de dades de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) dins del projectes Ocells dels jardins.

Teulades vegetals

Des de ben antic, l’ésser humà ha fet servir allò que tenia a l’abast per construir cabanes i refugis. Ja sigui per resguardar-se de les inclemències del temps o per aconseguir una habitació més calenta, l’ús de pedres, branques i fulles han acabat esdevenint les parets, bigues i teulades d’aquestes cabanes.

Feixos i teulades de Thamnochortus spiciger

Avui en dia continuem usant aquests materials en la construcció i tot i que les teules d’argila o pissarra són les més emprades, seguim trobant construccions on el regne vegetal proveeix del material necessari per resguardar-nos de la pluja i el sol.

Volem presentar-vos en un inici l’espècie Thamnochortus spiciger (Thunb.) Spreng. provinent de Sud Àfrica, concretament de l’oest del cap de Bona Esperança. Les cases i cabanes tradicionals d’aquesta zona són construïdes amb sostres de Thamnochortus spiciger (anomenada “olifantsriet” o “dekriet” en afrikaans). Al Jardí Botànic Marimurtra podreu trobar aquesta espècie al tercer jardí, just davant del penya-segat, a la zona de la vegetació del Fynbos.

A casa nostra, tradicionalment també hem emprat altres espècies per construir teulades i cases, com seria el cas del canyís (Phragmites australis) en la construcció de les barraques dels camps d’arròs del Delta de l’Ebre, o de la bruguerola (Calluna vulgaris) i diverses espècies de brucs (Erica sp.) en el cas de les cabanes i refugis de muntanya construïts arreu de la península Ibèrica.

Teulada de canyís d’una barraca al Delta de l’Ebre

En visitar altres països, trobem també l’ús d’aquests materials en la construcció de teulades, com seria el cas dels Cottage anglesos on empren diferents plantes en la construcció de les teulades com canyís, boga (Typha sp.) o sègol (Secale cereale) entre altres; les palmeres també són molt usades com en el cas d’Arenga pinnata de les Torres de Meru a Bali, o altres espècies de palmeres en construccions de Vietnam, Hawaii o Cuba.

Cottage d’anglaterra
Teulades de fulles de palmera a les Torres de Meru

Com a curiositat, acabem amb unes teulades curioses construïdes amb algues a l’illa danesa de Læsø:

Casa amb la teulada d’algues

Visita de la Consellera de Medi Ambient del Cabildo de Gran Canaria

El passat dia 6 de febrer, el Jardí Botànic Marimurtra va rebre la visita de la Sra. Inés Jiménez, consellera de Medi Ambient del Cabildo de Gran Canaria. El context de la visita el van marcar els actes previs a la doble commemoració del 75 aniversari de la creació del Jardí Botànic Viera y Clavijo, de Gran Canaria, i el 50 aniversari de la mort del seu creador, el suec Erik Svensson, més tard conegut com a Sventenius. Els dos aniversaris tindran lloc el proper 2024.

La recepció que es va organitzar va girar al voltant de la figura de Sventenius, ja que del 1935 a 1940 va ser jardiner i botànic de Marimurtra. Un estret col·laborador de Carl Faust a qui va tocar, entre altres coses, la dissortada funció de conduir el Jardí Botànic Marimurtra a través de la Guerra Civil Espanyola, tasca que va fer amb encert tot assegurant-ne la supervivència. Per fer-ho, fins i tot va arribar a penjar la bandera de Suècia a l’entrada del Jardí per declarar-lo zona neutra i protegir-lo dels embats dels dos bàndols.

Sventenius va ser un jardiner i científic prolífic especialitzat en cactàcies que també va viure una fase de la seva vida recol·lectant i classificant al voltant del monestir de Montserrat fins que es va mudar a les illes Canàries. Allà es va relacionar primer amb el jardí d’aclimatació de L’Orotava i, més tard, va ser l’impulsor del jardí botànic Veira y Clavijo de Gran Canaria fins a la seva dissortada mort el 1974.
L’acte de recepció va consistir en una descripció de la figura de Svenenius elaborada per l’historiador de la ciència i patró de la Fundació Carl Faust, Josep Maria Camarasa. El president de la Fundació Cristòfol Jordà va ser l’encarregat de llegir-la davant la pròpia consellera de Medi Ambient i altres autoritats convocades a l’esdeveniment, com ara la Sra. Sofia Geli Stenhammer, cònsol de Suècia a Barcelona, i la Sra. Marina Vall-llosada, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Blanes. També hi van participar els patrons Sr. Joaquim Valls i Sr. Rafel Ferrer, a més de l’actual director del jardí botànic Viera y Clavijo, i antic investigador de Marimurtra, Sr. Juli Caujapé.

A partir d’aquesta fructífera trobada s’han assentat les bases per dur a termes més accions de col·laboració entre els dos jardins botànics, tant de cara a les celebracions relacionades amb Sventenius com en altres àmbits d’interès comú.

El Jardí Botànic Marimurtra posa en obert les dades de la seva estació meteorològica

Això ha estat possible gràcies a la posada en marxa d’una nova estació meteorològica que s’ha situat al 1er Jardí

Després d’un període inicial de proves, la Fundació Carl Faust ha posat en marxa de forma definitiva l’estació meteorològica que s’ha instal·lat al 1er Jardí (essencialment sub-tropical), les dades de la qual són permanentment accessibles a través del web de Marimurtra i, en concret, a la URL www.marimurtra.cat/meteo

Estació meteorològica Marimurtra

Aquesta estació meteorològica recull fins a 6 paràmetres de tres sensors situats en punts diferents: temperatura, humitat (ambiental i del sòl), pluja, vent (direcció i velocitat), pressió atmosfèrica i radiació solar. La posada en marxa de l’estació es va fer amb la col·laboració dels meteoròlegs Robert Sáez i Pere Casulleras.

Es dona la circumstància que els actuals estatuts de la Fundació Carl Faust preveuen la tasca de recol·lecció de dades meteorològiques al Jardí Botànic Marimurtra en el seu article 2, punt c), quan s’estableix que aquest àmbit d’acció formarà part també dels fins fundacionals.

Des de fa ja més d’una dècada, el Jardí Botànic Marimurtra acull una altra estació meteorològica al 3er Jardí (essencialment Mediterrani), en aquesta ocasió de la xarxa AEMET (https://www.aemet.es/ca/eltiempo/prediccion/municipios/blanes-id17023) amb qui la fundació ha mantingut i manté un conveni de col·laboració i les dades de la qual també s’ofereix en obert a través del portal d’AEMET. En aquesta ocasió, però, la Fundació Carl Faust ofereix unes dades en obert captades en un punt diferent del Jardí Botànic Marimurtra i a través d’una estació meteorològica pròpia.

La Fundació Privada Carl Faust va ser creada el 1951 per Carl Faust amb l’objectiu de donar continuïtat a la seva obra, el Jardí Botànic Marimurtra. Entre els seus objectius fundacionals hi figuren “…la protecció i el foment dels estudis de biologia mediterrània, especialment en botànica, […] cercant la cooperació i les relacions internacionals en benefici, tot plegat, de la recerca i de la divulgació científiques…”.

El Jardí Botànic Marimurtra té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2009 la Fundació Privada Carl Faust va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.